La Metafísica de Leibniz: Mònades, Percepcions i Harmonia
La Metafísica de Leibniz: Un Viatge a les Mònades
La metafísica de Leibniz apareix principalment en dues obres: Discurs de Metafísica, que ja conté les tesis bàsiques però l'explicació encara té herència aristotèlica, i Monadologia, on crea el concepte de mònada (unitat individual) i deixa de parlar de substància individual. Es tracta d'una metafísica general intel·lectualitzada.
Principis Generals
- De la mònada
- Del coneixement
Conseqüències
- Teològiques
- Psicològiques
- Morals
La Mònada: Unitat Simple i Dinàmica
La mònada és simple, sense parts, i ho és tot alhora. No té extensió (ja que l'extensió és divisible). Són els veritables àtoms de la natura. Com que no tenen parts, no es descomponen mai: no moren ni sorgeixen per composició, només poden aparèixer per creació i desaparèixer per aniquilació; hi són o no hi són. És una pluralitat amb unitat interna (un u que és un dos - fenomen) (no és agregat - notio completa). Canvien en funció d'un principi intern (seu i únicament seu) i ho fan en sèrie, detall ad infinitum -> autodesplegament no és igual a mecanicisme -> model d'agregats. Cada estat de la mònada és percepció (pluralitat en relació a una unitat). Cada estat reflecteix tota la pluralitat d'estats de la mònada, cada moment de la mònada és un moment d'unitat que es relaciona amb la pluralitat de tots els seus estats. Com entendre aquest moment unitari? Aquest és un concepte clau per pensar la mònada com a realitat ontològica, substància individual completa.
Dinamisme i Interrelació de les Mònades
No són entitats estàtiques sinó dinàmiques. S'anomenen percepcions per això del reflex. A més, reflecteixen totes les mònades de l'univers de què formen part, perquè aquest està interrelacionat. "Cada mònada és un punt de vista de tot l'univers" -> individu i tot no són oposats. S'ha d'entendre el concepte d'"appetitus" (tendència a arribar a ser un tot el que es pot ser) - model dinàmic: cada mònada és una dynamis, quelcom que es desplega (van apareixent tots els seus estats, tot el que li és propi). Cada mònada té un thelos, una finalitat: desplega totes les seves percepcions, i així arriba a la seva completud. Té sentit el concepte aristotèlic d'entelequia, cada mònada ho és.
Harmonia Preestablerta i Interexpressió
Com podem concordar les percepcions de mònades diferents? Com explicar la influència entre mònades si cadascuna és entelequia suficient? Tres possibles respostes:
- Resposta cartesiana: hi ha influència real (causal) entre substàncies (C-->M), però això sols és possible si les substàncies són agregats amb parts i no substàncies simples.
- Malebranche: hi ha una tercera entitat que traspassa la informació: Déu (ocasionalisme).
- Leibniz: la dependència ha de ser ideal i no real: les diverses notios completes estan plantejades per a concordar (sincronisme -> harmonia present entre mònades). El que li passa a una mònada reflecteix tot el que passa a les altres mònades i per això reflecteix tot l'univers. Si una mònada pogués desplegar-se totalment, podria conèixer tot l'univers. Harmonia (interexpressió, reflex), cada mònada és com el negatiu de tot el que passa al seu món. Pensar una mònada exigeix pensar la totalitat de les mònades i un món es pot definir a partir d'una sola mònada.