Metafísica: L'Ésser, el No-res i el Pessimisme de Schopenhauer

L’ésser i el no-res

La pregunta típica de la metafísica és: per què hi ha éssers en comptes de no-res?

• L’ésser: És el que hi ha, el que existeix, la realitat.
• El no-ésser: Correspon a la negació de l’ésser; allò que no existeix i no té realitat.

Existeixen dues postures davant el problema del no-res (com es pot afirmar, demostrar o dir que una cosa no és, si pel fet de dir-ho ja li donem existència?):

Segons Henri Bergson, és una pseudoidea; és un terme sense significat que no podem ni pensar ni imaginar. És un terme lògic que fem servir en el llenguatge per expressar la negació de l’existència. No li correspon cap realitat conceptual ni material; és una estructura lògica buida de contingut.

Espiritualisme i materialisme

Són corrents de pensament contraposats:

• Espiritualisme: Defensat per pensadors que sostenen que, a més de la realitat material i física de la qual tenim experiència, existeix una altra realitat espiritual que li dona sentit (l’Absolut, la ment…).
• Materialisme: Defensat pels filòsofs que neguen l’existència de cap realitat més enllà del que podem captar experimentalment. Tot el que existeix és només material i sensorial (reduccionisme: visió reduïda de la realitat).

Schopenhauer i el dolor vital

Dins del pessimisme filosòfic, per a Schopenhauer la vida és dolor, i aquest només es pot superar renunciant a la vida, però no mitjançant el suïcidi.

Segons ell, i sota la influència de Kant, només coneixem representacions de la realitat. La voluntat humana és voluntat de viure, la necessitat de satisfer els nostres desitjos (desitgem allò que no tenim, i això provoca dolor).

Si la vida és voluntat, aquesta és dolorosa, ja que és un esforç constant per satisfer desitjos. Tot i satisfer-los, el dolor no desapareix: apareix l’avorriment, que també és dolorós. La vida és un vaivé constant de dolor-avorriment i avorriment-dolor.

L’única alternativa no és el suïcidi, sinó destruir la voluntat de viure mitjançant l’ascetisme:

• Indiferència envers tot.
• Aconseguir serenor i tranquil·litat d’esperit.
• Austeritat (viure amb el mínim possible).
• Autocontrol i eliminació dels desitjos primaris.

Finalment, podríem arribar al Nirvana (vida purament espiritual).