La Metafísica de Plató: Món Sensible vs. Món de les Idees
La Metafísica de Plató: Món Sensible i Món de les Idees
La metafísica és un saber que es pregunta per l'última estructura de la realitat. Plató ofereix una descripció de l'estructura de la realitat.
Afirma que existeix un món en el qual vivim, que ell anomena el món sensible. Els humans el captem amb els sentits. Plató adopta una postura d'Heràclit, una visió heraclitiana. Per a ell, aquest món sensible és el món del canvi, el món del no-ser.
Per a ell, aquest món sensible només és una part de l'estructura de la realitat, arribant a la conclusió que ha d'existir un altre món necessàriament. Aquest altre món Plató l'anomenava el món de les Idees (Eidós), intel·ligible a través de l'intel·lecte, hiperurànic, eidètic.
Existeix un altre món on existeixen totes les idees de totes les coses.
Tota la matèria està formada per aquelles idees que els éssers humans hem tingut. Per tant, totes les coses del món sensible són una combinació de matèria i Eidós.
El món sensible és una cosa que pot existir gràcies a l'Eidós. Plató pensava que les idees són identitats fora de la nostra ment.
Totes les coses del món sensible estan formades per matèria i forma - Aristòtil.
Món sensible, del no-ser. Món de la multiplicitat. Món de les idees, del ser. Món modèlic. Heràclit, món sensible; Parmènides, món de les idees. Parlaven de coses diferents, és a dir, tenien visions parcials, no absolutes.
Hi ha una relació de mimesi entre els particulars i una identitat ideal i una relació de méthexis (participació). Totes les coses del món sensible posseeixen la identitat sencera de la idea, és a dir, metafísicament és participable.
Característiques de les Idees
- Unitat: Les idees són unes. No tenen parts, són unitàries. Són irrompibles i indivisibles.
- Úniques: En el món sensible hi ha multiplicitat, les idees són úniques.
- Transcendentals: Allò fora del món sensible. Pre-existeixen més enllà de les coses sensibles.
- Immutables: No muten, no es transformen, són el ser. Aleshores són intemporals, no canvien al llarg del temps, són idèntiques a si mateixes, tenen una identitat.
- Contenen la perfecció: Si una cosa pot ser millorada ja no és perfecta, les idees no poden ser millorades. Són el bé suprem.
- Eternes: Existeixen des de sempre i fins sempre. El temps existeix en el món sensible, és l'expressió del canvi. Les idees estan fora del temps, per tant són atemporals, no tenen ni temps ni espai. Són ingènites, no hi ha hagut mai un moment on la idea no existís i després sí, és a dir, mai ha tingut un naixement, sempre ha existit.