La Metafísica de Plató i la Teoria de les Idees: Dualisme i Realitat
La Metafísica de Plató: La Realitat i les Idees
La Metafísica de Plató és la realitat a la qual s’accedeix a partir d’una síntesi filosòfica que té com a element fonamental la Teoria de les Idees.
Què és la realitat segons Plató?
Segons Plató, hi ha dos tipus de realitat: la visible i la invisible.
El Dualisme Metafísic Platònic
El Dualisme Metafísic platònic postula que la realitat està formada per dos mons:
- El Món Sensible (o món de les coses): És el món imperfecte i fugisser de les coses. Les coses d'aquest món canvien constantment, i les que percebem amb els sentits no perduren.
- El Món Intel·ligible (o món de les idees): És la realitat veritable, on les idees són immutables, idèntiques a si mateixes, immòbils i fora de l’espai-temps. Les idees són objectes del pensament racional.
Plató creia fermament en el dualisme metafísic, és a dir, que hi havia un món sensible i un món intel·ligible.
La Teoria de les Idees de Plató: El Nucli del seu Pensament
La Teoria de les Idees és el nucli del pensament platònic; tot gira i s'articula al voltant d'ella.
Solució al Conflicte entre Canvi i Permanència
Aquesta teoria és la solució conciliadora a les anteriors i conflictives oposicions entre canvi i permanència (Heràclit-Parmènides). La síntesi d’Heràclit tracta sobre un món sensible sempre canviant i en moviment, mentre que la de Parmènides tracta d’un món de les essències, és a dir, l’ésser pot ser i no ser al mateix temps.
Característiques de les Idees
La Teoria de les Idees afirma l'existència d'unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic. Aquestes realitats són les Idees del Món Intel·ligible.
Els objectes individuals de l'experiència només són entitats relatives, canviants i contingents: són només còpies o imitacions de la veritable i única realitat. Això està relacionat amb el Dualisme Metafísic, que és la teoria que proposa l’existència de dos principis per explicar la realitat. Conseqüentment, la teoria postula l'existència de dos mons: d'una banda, el món excels i perenne de les idees, i de l'altra, l'incomplet i fugisser món de les coses.
La Jerarquia de les Idees i la Participació
Les idees es relacionen entre elles a partir de la Teoria de la Participació. Les idees participen (formen part) en unes formes i d’altres no, amb un ordre jeràrquic (per exemple, la idea del moviment no participa en la idea de la quietud).
- La Idea del Bé: És la idea suprema en la jerarquia platònica, la causa de totes les idees, i la tenim de manera innata.
- Regió Visible: És el conjunt de tot allò que es mostra als sentits, fonamentalment les coses físiques.
La idea és la forma unitària de quelcom que és múltiple. Per exemple: els éssers humans, si veiem moltes coses belles, parlarem de la Idea de Bellesa com la forma unitària de totes les coses belles. Si veiem moltes coses grans, parlarem de la Idea de Magnitud com a forma unitària de totes les coses grans.
Les Matemàtiques i les Idees
Si neguéssim l'existència d'idees separades, les matemàtiques estarien mancades d'objecte i veritat. L'objecte propi de les matemàtiques no són les idees matemàtiques, sinó les entitats matemàtiques, còpies perfectes però múltiples de les idees.