El Mètode Cartesià i el Dubte Metòdic

El Mètode Cartesià

Mètode: Segons Descartes, és necessari un mètode que ens porti a raonar correctament. Només així serà possible avançar en el coneixement de la realitat. La matemàtica és un saber paradigmàtic o exemplar, és una ciència model. Descartes intentarà aplicar el mètode matemàtic d'una manera semblant a la filosofia. Definició de mètode: és l'exercici correcte de la raó. Descartes proposa 4 regles que ens permetran pensar correctament.

Regles del Mètode

1. Regla de l'evidència: Consisteix només en acceptar, com a vertaderes, les idees que es presentin a la raó d'una manera clara i distinta, és a dir, no acceptar res que no es presenti d'una manera evident a la raó.
2. Regla de l'anàlisi: Dividir les dificultats en els seus elements amb l'objectiu d'analitzar-les millor.
3. Regla de la síntesi: Conduir ordenadament els pensaments, anant dels més simples als més complexos.
4. Regla de la revisió: Comprovar si hem aplicat bé tots els passos anteriors amb la finalitat de no equivocar-nos.

El Dubte Metòdic

Una vegada establert el mètode, intenta aplicar-lo a la filosofia amb l'objectiu que aquesta quedi fermament fonamentada. Comença aplicant la primera regla del seu mètode, no accepta res que no es presenti a la raó d'una manera evident. Aquest plantejament el porta a l'establiment del dubte metòdic com a pas previ per poder arribar a alguna evidència o veritat.

Raons del Dubte

1. Els errors dels sentits: El coneixement sensible no és fiable. No podem confiar en els sentits atès que si ens enganyen alguna vegada potser ens poden enganyar sempre.
2. Impossibilitat de distingir la vetlla del somni: I si tota la nostra vida no fos més que un gran immens somni? Aquesta pregunta porta a dubtar de l'existència del món exterior, realitat, però la certesa de la matemàtica encara es manté ja que "dormits i desperts, dos més tres sempre seran cinc", entre d'altres.
3. Hipòtesi del geni maligne: I si en comptes d'existir un déu bondadós existeix un déu enganyador (un geni maligne), que ens està enganyant contínuament en el nostre coneixement i ens porta constantment a l'error? Aquest dubte ens portaria inclús a dubtar de la certesa de la matemàtica.

Característiques del Dubte Cartesià

• Radical i universal: És un dubte respecte a tots els coneixements adquirits, és a dir, afecta a tot el coneixement.
• Metòdic: Vol dir que no és vital sinó que és una exigència de l'aplicació rigorosa del seu mètode.
• Provisional: El dubte no serà permanent sinó que és una etapa prèvia en la recerca de la certesa. Descartes no pretén quedar-se en l'escepticisme.
• Teòric: No afecta a la vida ja que a la pràctica no podem deixar de prendre decisions ètiques en la nostra conducta. Per tant, no afecta a l'ètica.