El Mètode Cartesià: Guia del Pensament de Descartes
El mètode: L'ideal matemàtic de certesa
Descartes es mostra insatisfet amb la seua formació; excepte amb les matemàtiques, la resta d'ensenyaments els considera confusos i falsos. L'única garantia de la veritat és el mètode, i només es troba veritat en les matemàtiques. Descartes defensa la idea d'una ciència unificada i universal.
Les quatre regles del mètode
Descartes formula quatre preceptes per a resumir els seus anàlisis i reflexions sobre el mètode:
- Evidència: Comprèn dos elements importants: evitar la precipitació i la prevenció. La precipitació és acceptar com a evident el que és confús i fosc per no haver-ho aclarit suficientment. La prevenció és no acceptar com a evident allò que és clar i distint. Ambdues són actituds contràries que condueixen a l'error.
- Anàlisi: Ens proposa l'anàlisi minuciosa dels problemes fins a reduir-los a les idees simples i clares; a partir d'aquestes s'alçarà tot l'edifici del coneixement.
- Síntesi: Intervé la deducció, que és una cadena ordenada d'evidències que parteix de les idees clares i distintes per a arribar al coneixement d'allò més complex, amb la mateixa claredat dels principis dels quals s'ha partit.
- Enumeració: Mitjançant el recompte es fa la prova de l'anàlisi, i mitjançant les revisions, la de la síntesi. La pretensió final d'aquestes enumeracions és entendre l'evidència de la intuïció a la deducció.
El dubte metòdic
Descartes estableix tres nivells de dubte:
- a) Dubte sobre la fiabilitat dels sentits: Els sentits ens posen en contacte amb el món material i ens proporcionen un coneixement de coses que acceptem com a vertader. Com que els sentits a vegades ens enganyen, no ens en podem fiar mai.
- b) Dificultat de distingir la vigília del somni: De vegades els somnis semblen reals; per tant, tenim dificultat per a saber si estem somiant o si és la realitat. Això ens fa dubtar de la realitat sensible.
- c) La hipòtesi del geni maligne: És un dubte radical i extrem. Tot i ser improbable, no és impossible, i actua com a generador del dubte universal sobre la realitat.
El Cogito: La primera veritat
Del dubte radical, Descartes extraurà la primera certesa absoluta: l'existència del subjecte que pensa, veritat que expressa en la seua cèlebre formulació: «Pense, ergo existisc» (o «Cogito, ergo sum»). Tot el que pense pot ser fals, però no hi ha dubte del fet que jo dubte, que jo pense.