El mètode cartesià i l'ontologia de René Descartes
El mètode cartesià de René Descartes
Descartes proposa un mètode eficaç per tal de dotar la raó humana d'un criteri definitiu i inapel·lable.
Característiques del mètode
- Menyspreu de la informació dels sentits: Es desconfia de la percepció sensible.
- Innatisme: Déu ha posat en cadascun de nosaltres un conjunt d'idees. Per assolir-les, només cal pensar correctament.
- Matemàtiques: S'utilitzen com a ideal de model de saber rigorós.
Mètodes de coneixement
- Intuïció: Una cosa que apareix de forma immediata, una evidència.
- Deducció: Quan anem captant per intuïció les connexions entre conceptes simples en un moviment de la raó i fent servir la memòria.
Les quatre regles del mètode
- Regla de l'evidència: No acceptar mai una cosa com a verdadera a no ser que s'estigui totalment convençut que ho és.
- Regla de l'anàlisi: Dividir els problemes en tantes parts com sigui possible per arribar a l'objectiu d'idees bàsiques, clares i distintes que no puguin ser posades en dubte.
- Regla de la síntesi: Conduir per ordre els pensaments més simples per anar als més complexos. L'objectiu és evidenciar pensaments complets.
- Regla de l'enumeració: Repetir i revisar tots els passos per estar totalment segur de no deixar-se res.
Ontologia: Les tres substàncies
L'ontologia és la part de la metafísica que tracta de l'ésser humà en general i de les seves propietats transcendents. En el sistema cartesià, trobem tres substàncies:
1. Substància infinita (Déu)
La relacionem amb Déu. És l'única que pròpiament és una substància. No és creada, és independent i summament perfecta. Els seus trets essencials són la infinitud, eternitat, immutabilitat, independència absoluta, omnisciència i omnipotència.
2. Res cogitans (L'ànima)
La relacionem amb l'ànima. Només és una substància per analogia. És creada, depèn de Déu i és independent de la res extensa. És finita i imperfecta. El seu tret essencial és el pensament (és una cosa que pensa). El seu tret no essencial és l'enteniment i la voluntat.
3. Res extensa (El món)
La relacionem amb el món. Només és una substància per analogia. És creada, depèn de Déu i és independent de la res cogitans. És finita i imperfecta. El seu tret essencial és l'extensió (és una cosa extensa) en longitud, amplada i profunditat. Es regeix per la necessitat i el determinisme. Els seus trets no essencials són les qualitats primàries (magnitud, figura, nombre, situació, duració i moviment).