Mètodes Científics: Inductiu, Deductiu i Hipotètic-Deductiu

Mètode Inductiu: Observació i Generalització

La ciència es construeix mitjançant raonaments que, partint de l’experiència, tracten d’obtenir conclusions aplicant la generalització.

Francis Bacon i J.S. Mill consideren que la ciència comença amb l'experiència, una idea que també defensaran els empiristes.

Per exemple, per estudiar com es mouen els objectes a la superfície terrestre, un inductivista començaria per l’observació. Repetiria l’experiment amb diferents objectes i, després d’haver comprovat que el resultat sempre és el mateix, passaria a generalitzar les seves conclusions.

Problemes de la Inducció

• No hi ha observació sense teoria.
• No és formalment vàlida: el raonament inductiu no pot ser la base del coneixement científic perquè és un raonament lògicament no vàlid.

Mètode Deductiu: De la Generalitat al Particular

És un tipus de raonament més fort que la inducció. El raonament va d’allò més general a allò més particular. La conclusió es deriva de les premisses, ja que d’alguna manera ja hi està inclosa.

Exemple:

• Premissa 1: La Júlia només balla música electrònica.
• Premissa 2: Aquesta cançó és trap.
• Conclusió: La Júlia no balla.

El Mètode Hipotètic-Deductiu

1. Definició del Problema

Consisteix en el descobriment d’una situació problemàtica per a l'ésser humà. Exemple: S'observa que les persones obeses tenen menys salut física que les primes.

2. Formulació de la Hipòtesi

Proposar una explicació possible. Aquesta ha de ser coherent i conforme amb l'actitud científica: rigorosa, neutra i contrastable. Exemple: Es proposa la hipòtesi que la presència de l’hormona X impedeix l’obesitat.

3. Deducció de Conseqüències

Utilitzant el mètode deductiu, s’extreuen les conseqüències que tindria la hipòtesi si fos veritable. Exemple: Si la hipòtesi és veritable, les rates a les quals s'ha injectat l’hormona X no s’engreixaran, encara que les sobrealimentem.

4. Contrastació de la Hipòtesi

Comprovar si es compleixen o no les conseqüències previstes. Cal recórrer a l'observació de la realitat i a l'experimentació. Nota: No podem comprovar tots els casos; a partir d’un nombre suficient, podem comprovar la validesa de la hipòtesi.

5. Refutació de la Hipòtesi

Quan no es compleixen les conseqüències previstes (per exemple, tot i l'hormona X s’han engreixat), aleshores cal rebutjar la hipòtesi i tornar a començar el procés, formulant-ne una de nova.

6. Confirmació de la Hipòtesi

Quan es compleixen les conseqüències previstes (per exemple, després d'injectar l'hormona no s’engreixen), la hipòtesi queda confirmada.

7. Obtenció de Resultats

Formular una nova llei o teoria, o confirmar una teoria ja proposada. Exemple: Teoria sobre la influència de l’hormona X en l’obesitat.