Mètodes de microbiologia i immunologia
Mètode de difusió en agar-agar:
S'utilitza per a saber quins antibiòtics són efectius contra un microorganisme concret. Consisteix en un cultiu de microorganismes a estudiar, posar-los en diferents discs petits de paper impregnats amb diferents antibiòtics. Al voltant dels discs apareix una «calva», que és un espai buit on es veu clarament la mort dels microorganismes.
Tècnica de concentració en tubs:
S'utilitza per a saber quina és la concentració mínima d'antibiòtic on aquest és efectiu. Consisteix en posar la mateixa quantitat de bacteris en diferents tubs, i anar posant en cada tub una concentració creixent d'un mateix antibiòtic per a trobar la concentració inhibitòria mínima.
Defensa fagocitària:
Mitjançant monòcits i neutròfils es fa el procés de fagocitosi, mitjançant el qual es fagociten els microorganismes presents als teixits i a la sang, destruint així els agents infecciosos.
Resposta inflamatòria:
Quan es produeix una ferida, els mastòcits de la zona afectada secreten heparina i histamina, provocant així la vasodilatació, que causa una major arribada de sang. Els cinc signes de que s'està produint aquesta resposta són: rubor, calor, tumor, dolor i pèrdua de funcionalitat.
Limfòcits B
S'activen amb antígens específics per a transformar-se en cèl·lules plasmàtiques, que s'encarreguen de produir anticossos. Uns pocs passen a ser limfòcits B de memòria, per si entra per segona vegada l'antigen.
Limfòcits T
No produeixen anticossos, reconeixen els antígens de les membranes de les cèl·lules presentadores, transmetent així la informació per tal d'activar específicament altres limfòcits T o els limfòcits B.
Limfòcits T citotòxics
Destrueixen activament i específicament les cèl·lules infectades per microorganismes mitjançant perforines.
Limfòcits T col·laboradors (Th)
Els limfòcits T immadurs reconeixen l'antigen de les cèl·lules presentadores i es transformen en limfòcits Th, els quals secreten interleucines, activant així els macròfags i els limfòcits B i T citotòxics mitjançant interleucines.
Limfòcits T de memòria
Igual que els limfòcits B de memòria, però són T.
Limfòcits T reguladors
Impedeixen la resposta immunitària contra cèl·lules pròpies, frenant-la al acabar amb el patogen.
Heteroantigen
Si pertanyen a un microorganisme.
Isoantigen
Pertany a un individu de la mateixa espècie.
Autoantigen
Pertanyen al mateix individu.
Els anticossos són proteïnes produïdes pels limfòcits B.
IgM:
Primers anticossos en aparèixer, activen els macròfags i el sistema de complement.
IgG
Són els anticossos més eficients, poden activar el sistema de complement i travessen la placenta, passant de mare a fetus.
IgD:
Es troben a la superfície dels limfòcits B i serveixen de receptors d'antígens específics.
IgA:
Es troben a la sang, les mucoses i les secrecions, col·laborant de manera eficient amb la primera manera de defensa.
IgE:
Es troben lliures als teixits o unides als mastòcits, sent aquests últims els responsables de l'alliberament d'histamina en les reaccions al·lèrgiques.
Resposta humoral:
Els limfòcits B estimulats pels Th es transformen en cèl·lules plasmàtiques i alliberen anticossos que s'uneixen específicament amb l'antigen.
Fase d'activació: La cèl·lula presentadora (macròfag) engloba el patogen, el degrada i el mostra. La cèl·lula presentadora presenta l'antigen al limfòcit T immadur, que es transforma en un Th i secreta interleucines. El limfòcit B integra i degrada l'antigen de manera independent o per l'estimul del limfòcit Th. Fase efectora: Els limfòcits B activats marxen als ganglis limfàtics on es transformen en cèl·lules plasmàtiques per fabricar anticossos. Les cèl·lules plasmàtiques tornen a la sang on fabriquen i secreten anticossos, mentre que alguns limfòcits B es transformen en limfòcits B de memòria.
Transplantaments:
Autoempelt: De la mateixa persona. Isoempelt: Persona diferent amb el mateix genotip. Al·loempelt: Persona amb diferent genotip. Xenoempelt: D'una altra espècie. Fotoauto: FE la llum i FC co2 atm. FotoHetero: FE llum i FC m.org. Quimioaut: FE M.inorg. Quimioheter: FE m.inorg i FC m.org. Cicles virus: fixació, penetració, eclipsi, acoblament nous virus, lisi.