Migracions Espanyoles a Europa (1950-1973): Causes i Conseqüències
Les Migracions Exteriors Espanyoles (1950-1973)
Orígens i Característiques
Les migracions sud-nord a Europa van començar el 1950 i van ser moviments de mà d'obra, primerament italiana i després espanyola. Pel que fa a Espanya, el moment d'expansió màxima de l'emigració a Europa va tenir lloc entre el 1950 i el 1973. Es calcula que 2,6 milions de treballadors espanyols es van mobilitzar als països industrialitzats europeus.
Aquesta elevada migració exterior va ser provocada pel fort creixement econòmic de nombrosos països europeus, i també per la situació desfavorable que es vivia a Espanya, davant la falta de feina derivada de la mecanització de l'agricultura.
Els emigrants que van marxar cap a Europa procedien de tots els territoris d'Espanya, incloent-hi:
- Andalusia
- Galícia
- Comunitat Valenciana
- Múrcia
- Extremadura
- Castella i Lleó
Una bona part dels treballadors es van quedar als països d'acollida de manera permanent. Els principals països receptors dels emigrants espanyols van ser França, Alemanya i Suïssa, que van veure que la immigració els proporcionava grans avantatges, com:
- L'arribada de mà d'obra barata i poc conflictiva.
- La possibilitat de contractar-la de manera temporal.
Conseqüències de les Migracions Exteriors
Conseqüències Demogràfiques
L'emigració va provocar una disminució de la població i un canvi en la seva distribució territorial.
Conseqüències Econòmiques
La migració exterior va representar una important entrada de divises, per les trameses de diners que els treballadors enviaven a les seves famílies. Aquestes trameses van suposar una ajuda al desenvolupament econòmic d'Espanya i van reduir el dèficit comercial.
Conseqüències Socials
L'emigració va reduir la pressió social i econòmica que representava tants joves sense feina. No obstant això, també va ocasionar el desarrelament de milers de persones dels seus llocs d'origen, i s'hi van afegir unes condicions de vida i de treball molt difícils als llocs d'arribada.
La Fi de les Grans Migracions Exteriors Espanyoles
La Crisi del Petroli i el Retorn
La crisi econòmica de 1973, arran de l'encariment del petroli, va marcar la fi de les grans migracions exteriors espanyoles. L'atur va començar a augmentar als països de l'Europa occidental i la població emigrant en va ser la primera afectada, perquè alguns països van restringir l'entrada i la contractació de treballadors estrangers. A partir d'aleshores, es va iniciar la tornada de molts emigrants als llocs d'origen.