Mill i l'aspecte comunitari de la utilitat: motivacions i educació

L'aspecte comunitari de la utilitat o de la felicitat

Cita 1 — Mill:

“La felicitat que configura el criteri utilitarista del que és una bona conducta no és pas la felicitat del mateix agent, sinó la de tots els afectats per ella”.

És a dir, la conducta correcta és aquella que repercuteix positivament sobre els altres. Mill confia en què l'individu pot assolir una harmonia entre l'interès personal i el col·lectiu, perquè creu fermament en:

• La força de l'educació. L'educació pot formar persones que actuïn moralment. (Optimisme il·lustrat: raó, progrés).
• La naturalesa humana. Optimisme antropològic propi també de la Il·lustració (Rousseau: la bondat natural i la capacitat de perfeccionament).

Cita 2 — Mill:

“Actua com voldries que actuessin amb tu, i estima el teu veí com a tu mateix”.

Aquesta cita pot relacionar-se amb:

• L'imperatiu categòric de Kant: “Actua segons una màxima tal que puguis voler que es converteixi en llei universal”.
• La regla d'or del cristianisme: tracta els altres com voldries que et tractessin a tu mateix.

Motivacions per actuar segons la màxima utilitarista

Mill es pregunta pels motius que duen l'individu a actuar segons la màxima utilitarista —que afirma que l'actuació moralment correcta és la que afecta positivament els altres (cita 1)—. Pregunta central: Per què estic obligat a promoure la felicitat general? Hi ha dues classes de motivacions: externes i internes.

• Motivacions externes: sancions o càstigs i recompenses que poden exercir l'Estat, l'opinió pública o les creences religioses.
• Motivacions internes: deure moral, convicció personal, consciència moral. En aquest cas cal tenir en compte la influència d'altres autors anteriors com Kant i Hume.

Influxs d'altres autors

• La noció de deure moral de Kant: queda recollida en una formulació de l'imperatiu categòric:

  “Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com a fi i mai només com a mitjà.”

  (ex. del botiguer)

• La noció de simpatia de Locke, Rousseau i Hume (posar-se en el lloc de l'altre).
• Mill afegeix: potser no sempre som altruistes per naturalesa, però podem arribar a ser-ho mitjançant l'educació (intel·lectualisme moral de Sòcrates). La sanció ha de ser sempre l'últim recurs: no es pot sancionar sense educar o donar l'oportunitat d'aprendre.

Conclusió de Mill: la felicitat màxima i la utilitat màxima són el fi últim de tota educació humana.