Mill i Nietzsche: Utilitarisme, Superhome i la Crisi de la Moral del S. XIX
John Stuart Mill: Vida, Educació i Crisi Personal
Mill va ser un filòsof anglès del segle XIX. El seu pare, James Mill, un important economista i amic de Jeremy Bentham (fundador de l'utilitarisme), va educar el fill de manera intensiva. Mill va ser un nen prodigi, però va patir carències emocionals i socials. Als 20 anys, va patir una gran crisi emocional que el va portar a intentar suïcidar-se. Aquesta experiència va fer que Mill defensés la necessitat d'una educació moral, emocional i en valors.
L'Utilitarisme (1863): Reformulació i Objeccions
La seva obra cabdal, L'Utilitarisme (1863), reformula l'utilitarisme de Bentham i respon a diverses crítiques i objeccions.
Capítol 2: Definició de l'Utilitarisme
«L'utilitarisme és una forma moderna de la teoria ètica hedonista que ensenya que la finalitat de la conducta humana és la felicitat, i que en conseqüència la norma discriminatòria que diferencia entre el comportament bo i dolent és el plaer i el dolor.»
Objeccions i Respostes de Mill
1a Objecció: Útil no ha de ser plaent.
Resposta: Quelcom útil és allò que provoca plaer als altres, i inútil és allò que provoca dolor als altres.
2a Objecció: L'utilitarisme degrada els éssers humans, igualant-los als porcs.
Resposta: Això seria suposar que a porcs i persones ens agraden les mateixes coses. Els plaers que perseguim els humans i els porcs són diferents. Mill distingeix dos tipus de plaers:
- Plaers Corporals o Sensuals (Inferiors): Iguals als dels animals (Exemple: menjar).
- Plaers Pròpiament Humans (Superiors): Intel·lectuals (llegir, fer sudokus, anar a un concert), morals (ajudar els altres, ser solidari, estimar) o de la imaginació.
Els humans gaudim de tots dos, mentre que els animals només gaudeixen dels primers. Els plaers superiors requereixen educació.
Felicitat, Acontentament i Més Objeccions
Mill diferencia entre felicitat i acontentament. La persona simple viu la felicitat d'una forma molt bàsica, que Mill anomena acontentament. La felicitat, en canvi, és més profunda i pot incloure tristesa, ja que una persona cultivada és conscient de les injustícies i la problematicitat del món. Per això, la felicitat és més complexa.
3a Objecció: La gent cultivada sovint opta per plaers immediats (sensuals, inferiors).
Resposta: Per gaudir de plaers superiors no només cal educació, sinó també fermesa de caràcter. Si no en tenim, aleshores és quan optem pels plaers immediats.
4a Objecció: La felicitat és irrealitzable.
Resposta: L'utilitarisme no només pretén fer feliç, sinó que també pretén reduir la infelicitat (el dolor). Tot depèn de com entenguem la felicitat: si la felicitat és excitació constant, aleshores és impossible. Però Mill creu que la felicitat és una barreja d'excitació i tranquil·litat. Per Mill, la felicitat és una vida amb poc dolor, molts plaers i no esperar més de la vida del que ens pot donar. Entesa així, la felicitat és possible.
5a Objecció: El valor més important no pot ser la felicitat, sinó la capacitat de renunciar-hi pels altres, ser bona persona.
Resposta: El sacrifici en si mateix no té valor; només en té si augmenta la felicitat o redueix la infelicitat dels altres.
Capítol 4: Sobre els Desitjos
Objecció: Desitgem altres coses a part de la felicitat, com la salut, la virtut, el poder o els diners.
Friedrich Nietzsche: Biografia i Etapes Filosòfiques
Nietzsche va ser un autor alemany del segle XIX. El seu pare era un pastor protestant i va morir quan Nietzsche tenia 5 anys. Es va criar en un ambient molt femení. Va estudiar filologia clàssica i va ser un alumne tan destacat que li van atorgar directament el títol de Doctor.
Obra en Quatre Etapes
1a Etapa: Sobre Veritat i Mentida en Sentit Extramoral
Sota la influència de Wagner, Nietzsche es mostra proper a les teories contractualistes (Locke, Hobbes). Creu que per sobreviure ens cal viure en comunitat, i per viure en comunitat hem de fer un pacte social per entendre'ns. Aquest pacte, per a Nietzsche, és el llenguatge.
- El llenguatge és una convenció arbitrària (un acord entre els humans).
- La veritat és l'ús del llenguatge tal com hem pactat.
- El llenguatge i la realitat no tenen res a veure. El llenguatge es basa en l'oblit de les diferències i empobreix la realitat, que és molt més rica.
- La realitat és única i canviant, mentre que el llenguatge ho unifica tot i és fix.
El coneixement no descriu la realitat tal com és, sinó que li donem forma a través del llenguatge. Coneixem la natura de la manera que nosaltres la volem conèixer.
2a Etapa: La Gaia Ciència i la Mort de Déu
En aquesta obra, Nietzsche proclama: «Déu ha mort». Això vol dir que la societat ha deixat de creure i s'ha tornat atea. Amb el cristianisme, la gent respectava uns valors morals perquè creia que Déu els havia donat i que Déu era infal·lible i tenia la raó. Sense Déu, ja no hi ha raó per creure en aquests valors. Ja no hi ha moral, i hem de decidir què volem creure, però la humanitat segueix obeint els vells valors.
3a Etapa: Així Parlà Zaratustra i el Superhome
Aquesta obra està escrita com un nou evangeli. Nietzsche creu que els evangelis han ferit la moral humana, i amb la seva obra pretén fer un canvi de moral. Escriu una nova Bíblia on apareix un nou profeta: Zaratustra (el Superhome).
- El Superhome és aquell que està per sobre dels altres homes, ja que ha entès el que significa la mort de Déu.
- Ha entès que els valors cristians no tenen cap fonament i és capaç de crear nous valors afirmadors, una moral nova.
- Aquesta capacitat de crear nous valors s'anomena Nihilisme Actiu.
- El Superhome també és capaç de diferenciar entre Raó i Instints. Nietzsche creu que donar més valor a la raó és un error que ens ha «empatitit». El Superhome recuperarà el valor dels instints.
4a Etapa: La Genealogia de la Moral
Aquesta obra tracta sobre l'origen de la moral. Nietzsche es pregunta quina moral hi ha a l'Europa del segle XIX i conclou que segueix havent-hi la moral cristiana, basada en el perdó, la generositat, el sacrifici i l'empatia.
Tipus de Morals i la Decadència
El fet que els valors siguin una creació humana és molt important, perquè si no ens són útils, els podem canviar. Nietzsche distingeix dues morals de la vida:
- Moral Afirmadora de la Vida (Moral dels Senyors)
- Accepta el que hi ha amb orgull. Prefereix viure i gaudir el moment (Carpe Diem) abans que esperar a gaudir un cop morts.
- Moral Negadora de la Vida (Moral dels Esclaus)
- No valora aquesta vida perquè accepta el que ve després. En lloc de gaudir l'ara, somien i esperen a gaudir després de la mort.
La Transvaloració i el Ressentiment
Nietzsche afirma que tots creiem que som iguals, perquè no ens agrada la gent que destaca sobre els altres. Això s'anomena Prejudici Democràtic: quan algú destaca, el marginem i no l'acceptem.
L'ascetisme de Sòcrates, juntament amb la vida dedicada al coneixement, representa una primera decadència d'aquesta moral. Per a Nietzsche, la decadència definitiva arriba amb el cristianisme (la moral dels esclaus), que duu a terme la transvaloració: creen una nova moral fent un canvi de valors. El que abans es considerava dolent, ara es considera bo, i el que es considerava bo, es considera malvat o pervers (Per exemple: els forts són violents, els valents són temeraris).
Nietzsche anomena la moral cristiana la moral dels esclaus, perquè creu que els valors que defensa fan que les persones no siguin actives. Aquesta moral sorgeix de la Psicologia del Ressentiment: «Jo no puc tenir una cosa, no vull que ningú la tingui, per tant, diré que és dolenta».