Miquel Blay: Els primers freds - Escultura i Modernisme

Els primers freds

Autor: Miquel Blay i Fàbrega (Olot 1866 - Madrid 1936)

Descripció: Grup escultòric exempt, de marbre.

Documentació general

Miquel Blay va començar la seva carrera treballant al taller d’imatgeria religiosa dels germans Vayreda a Olot. Posteriorment, va ser pensionat a París i a Roma, ciutats on va realitzar l'obra Els primers freds. Aquesta és una obra primerenca de l'artista, anterior a la seva etapa d'escultures obertament modernistes.

Anàlisi formal

Composició

L'escultura presenta una composició piramidal. La base és la peanya i el vèrtex superior és el cap del vell. Les dues figures, un vell i una jove, estan assegudes en un banc i representades amb un marcat naturalisme.

Les dues figures

L'anatomia del vell és més realista i detallista, amb una superfície rugosa que contrasta amb la delicadesa extraordinària amb què està tractada la jove. El cap del vell presenta una expressió conscientment desdibuixada. En general, les figures són proporcionades i mostren un cert clarobscur en la seva visió frontal. El repòs predomina en la seva actitud. L'expressió del vell és abatuda i meditabunda, mentre que la nena busca protecció recolzant el seu cap tendrament sobre la clavícula del vell.

Conclusió sobre l'estil

En aquesta obra, Miquel Blay es troba en un moment de transició entre el realisme i el modernisme. La figura de la nena, especialment el seu cap i cabells, ja anuncia aquest segon moviment. L'obra va significar la transició de l'academicisme a la modernitat escultòrica.

Miquel Blay s'adscriurà al modernisme del Cercle Artístic de Sant Lluc, com Llimona, mostrant un fort sentiment religiós. Posteriorment, evolucionarà i es centrarà en la representació de la figura femenina nua, amb contorns esfumats, actituds lànguides, somriures enigmàtics i ulls closos, influenciat per Rodin, però evitant la sensualitat i vitalitat dels nusos femenins de l'escultor francès.

Interpretació

Descripció iconogràfica/iconològica

Aquest grup d'un vell i una nena asseguts en un banc, representats amb gran patetisme, denota una predilecció per part de l'escultor pel realisme social. La temàtica suggereix pobresa i un realisme crític, accentuat per la representació del fred.

L'obra presenta concomitàncies temàtiques i compositives molt clares amb l'obra d'Edip a Colonna (1882) de D.J. Hugues, conservada al Louvre. Va ser realitzada mentre Blay estava pensionat a Roma, sense respondre a cap encàrrec, i li va proporcionar un gran èxit. La funció de l'escultura és al·legòrica i decorativa.

Relació amb el marc històric

El moment de creació de l'obra marca una transició i un anunci del modernisme.