Modalització: Comprensió i Recursos del Discurs

Modalització

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seva presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seva actitud o opinió, parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si l'emissor s'amaga darrere de construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seva presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu. Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries, d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté. Si el text presenta un nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel contrari, n'hi apareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat.

Elements Lèxics Valoratius

• Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist, encomiable, sincer, sinistre, magnífic, interessant, perfecte, bonic, lleig,...
• Verbs valoratius: merèixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...
• Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar, desitjar, alegrar, celebrar,...
• Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...
• Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció, possiblement, per sort, potser, sens dubte,...

Expressions Quantitatives Subjectives

• molt, poc, massa, bastant, força, gens,...

La Derivació

• Diminutius (mareta)
• Aumentatius pejoratius (homenot)
• Superlatius (raríssim)

Perífrasis Verbals

D'obligació o de probabilitat.

Recursos Tipogràfics

• Punts suspensius: S’usen per deixar incomplet el sentit d’una frase inacabada o una successió d’elements.
• Parèntesis: Indiquen un aclariment, una dada independent de l’estructura del text.
• Dos punts [:]: Presenten enumeracions: Hem aprovat: matemàtiques, anglès, física. Presenten una citació textual.
• Guió [–]: En un diàleg, presenta la intervenció dels interlocutors. —Hola, bon dia! Delimita una observació dins l’oració.
• Parèntesi, dos punts i guionets: S’usen per afegir una informació que l’autor considera que el receptor desconeix o afegir una opinió.
• Cometes: S’utilitzen per citacions literals, per marcar paraules en altra llengua, per indicar que es fa un canvi de registre en un mot, per indicar ironia, etc.
• Claudàtors [ ]: Indiquen que s’ha suprimit un fragment del text.
• Negreta: S’usa per a ressaltar i fer visible immediatament un terme del text, pot tenir un valor modalitzador.
• Cursiva: Té com a finalitat emfatitzar una paraula: estrangerismes, cultismes, col·loquialismes, vulgarismes.