Model demogràfic antic, sostre maltusià i evolució de preus (1600–1780)
El model demogràfic antic
Observem un gràfic que representa el model demogràfic antic de la població preindustrial entre el 1600 i el 1780. S'hi representen els baptismes i les defuncions. Els trossos de color negre indiquen un saldo demogràfic negatiu, ja que les defuncions superen els baptismes. Es pot apreciar un creixement continu, però cal remarcar que és lent.
Les característiques de la població preindustrial són: taxes de natalitat altes, taxes de mortalitat elevades (sobretot la mortalitat infantil) degudes a una mala alimentació i a una higiene deficient, tant de la mare com del nadó, i una esperança de vida molt baixa.
El sostre maltusià
Els dos gràfics tracten sobre el sostre maltusià, que indica que la població d'una àrea determinada està limitada per la quantitat d'aliments de la qual pot disposar.
El primer gràfic relaciona els ingressos per càpita amb el volum de la població. Mostra que la població pot créixer, però que, en fer-ho, disminuiran els ingressos per càpita. Si el creixement continua, s'arribarà al mínim de subsistència (sostre maltusià) i, quan xoquen, es produeix la crisi de subsistència.
Aquest cas està representat en el segon gràfic: quan s'arriba al mínim apareixen uns frens que disminueixen el creixement de la població. Aquests frens són:
- Frens compulsius: actuen automàticament; si no hi ha aliments la població perd defenses, es multipliquen les malalties i, per tant, augmenta la mortalitat.
- Frens preventius: decisions familiars o costums que redueixen la natalitat, com retardar l'edat del matrimoni i augmentar la solteria prolongada.
Base orgànica
Un increment de la població no sempre implica un augment de rendiments decreixents.
En una economia de base orgànica, un augment de població incrementa durant un temps la productivitat, perquè hi ha més treballadors; però després aquesta tendeix a disminuir perquè les terres cada cop són de menor qualitat i n'hi ha menys.
Però, com explica la teoria de la retroalimentació positiva d'Ester Boserup, quan hi ha un augment de la població existeixen diverses opcions per evitar els rendiments decreixents, com:
- els frens preventius i compulsius
- la migració
- la limitació de la natalitat
- la recerca d'ingressos fora de l'agricultura (producció artesanal, treball a jornal i emigració temporal)
- el canvi tècnic (provoca revolucions i apareixen sistemes agraris nous que permeten que els rendiments a llarg termini creixin)
Aquest increment de la població pot comportar rendiments decreixents, però, alhora, genera un augment de la producció agrària gràcies a la producció extensiva —on s'exploten al màxim les terres del guaret— i a la producció intensiva, basada en conreus de major qualitat i en l'aplicació de noves tecnologies.
Evolució de preus i taxes
En aquest gràfic trobem representada l'evolució de la crisi de subsistència a Meulan, de l'any 1691 al 1695. Hi ha una línia que representa els baptismes, que comença el 1692 i es troba a 150, i una línia que representa les defuncions, que comença el 1692 i es troba a 100.
Durant la crisi de subsistència, la mortalitat és molt irregular, ja que té pautes freqüents de mortalitat extraordinària a causa d'epidèmies i, secundàriament, per fam o guerres. Com a resultat d'això, la població creix amb dents de serra: hi ha un excedent de naixements respecte a les defuncions, acumulat durant un cert temps, que desapareix de cop a causa de la mortalitat. Per tant, el creixement és lent a llarg termini.
D'altra banda, les males collites i les pujades de preus també augmenten la mortalitat, perquè provoquen que la gent pugui consumir menys aliments i, per tant, estigui malnutrida i acabi morint. També disminueixen la natalitat, ja que la pujada de preus fa que les persones no puguin emancipar-se i no tinguin fills.