Model Polític de la Restauració Borbònica a Espanya: Bipartidisme i Constitució
Model Polític de la Restauració Borbònica a Espanya
La Restauració Borbònica va suposar una època de canvi polític i social a Espanya, amb la implementació d'un nou sistema de caire conservador. Aquest període va ser conseqüència directa de la inestabilitat de la Primera República (1873-1874).
El 1875, Alfons XII va ser proclamat rei. Dues figures clau van contribuir decisivament a l'inici de la Restauració: d'una banda, el general Martínez Campos, que va realitzar un cop d'estat a Sagunt posant fi a la República; i de l'altra, el veritable artífex del sistema de la Restauració, Antonio Cánovas del Castillo (1828-1897). Cánovas va dissenyar un model polític, conegut com a sistema canovista, basat en l'existència de només dos partits principals: el Partit Conservador i el Partit Liberal, que s'anaven alternant en el poder.
Cánovas era el líder del Partit Alfonsí (posteriorment Partit Conservador), el qual tenia com a objectiu principal restaurar la monarquia borbònica amb el rei Alfons XII.
El Manifest de Sandhurst i les Bases del Sistema
Amb la fi del Sexenni Democràtic el 1874, Cánovas havia redactat prèviament el Manifest de Sandhurst, un document que recollia les idees fonamentals del projecte de la Restauració:
- Caràcter obert i integrador de la monarquia constitucional.
- Necessitat que la tradició catòlica fos compatible amb la llibertat.
- Superació de les dues constitucions anteriors (la de 1845 i la de 1869).
A més de les idees expressades al Manifest de Sandhurst, la Restauració es fonamentava en la idea del bipartidisme, que consistia en l'alternança pacífica del poder entre els dos grans partits (Conservador i Liberal).
El Bipartidisme i el Pacte del Pardo
Durant el regnat d'Alfons XII (1875-1885), el sistema del bipartidisme es trobava en fase de prova. La seva consolidació real es va produir durant la regència de Maria Cristina (1885-1902), amb l'anomenat Pacte del Pardo. Aquest pacte, signat entre Cánovas i Sagasta (líders dels dos grans partits), va establir les bases de l'alternança i, implícitament, va incloure el falsejament electoral per assegurar el control del poder de manera continuada.
La Constitució de 1876: Pilar del Sistema
Aquest model polític buscava superar els problemes endèmics del liberalisme precedent. Per aconseguir-ho, es va redactar una constitució conciliadora que substituís les anteriors, com la de 1845 (durant la Dècada Moderada) i la de 1869 (del Sexenni Democràtic).
Finalment, es va promulgar la Constitució de 1876, un text breu i flexible de tan sols 89 articles, que es va convertir en el pilar legal del sistema de la Restauració.
Partits Fora del Sistema Canovista
Malgrat el sistema bipartidista, existien altres forces polítiques significatives que quedaven fora d'aquest esquema d'alternança. Aquests incloïen els Republicans, els Nacionalistes (catalans, bascos, gallecs), els Ultracatòlics i els Socialistes.