Models d'administració colonial i el seu impacte històric
Els models d'administració colonial
Colònia d'explotació: Territori destinat a l'extracció de recursos sota control directe de la metròpoli.
Exemple: Índia britànica, Congo Belga, Rhodèsia...
El Protectorat
Territori que conserva un govern indígena, tot i que gran part de les funcions rellevants les exercia la metròpoli. En aquest model no es produïa un xoc cultural tan directe.
Exemple: Egipte (britànics), Marroc (francesos)...
El Domini
Territori amb una organització política pròpia, però sotmès a la sobirania britànica.
Exemple: Austràlia, Canadà.
La Concessió
Zona cedida a la metròpoli durant un temps determinat. Eren enclavaments comercials on, en ocasions, es llogava la població.
Exemple: Hong Kong...
Enclavament estratègic
Petit territori situat en un lloc decisiu per assegurar el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa.
Exemple: Canal de Suez...
El Mandat
Territori colonial que havia pertangut als països vençuts en la Primera Guerra Mundial i que estava administrat sota la supervisió de la Societat de Nacions.
Exemple: Líban i Síria.
Territori metropolità
Colònia de poblament on els colons estaven representats directament per les institucions de la metròpoli.
Exemple: Algèria.
L’impacte sobre els pobles colonitzats
Els colonitzadors van prioritzar els seus interessos econòmics o polítics i van ignorar els trets propis dels pobles indígenes, generant diverses conseqüències:
Conseqüències en l'economia
- Economia de mercat: Presència occidental amb condicions favorables per a la metròpoli.
- Expropiació de terres: Destinades a grans plantacions.
- Espoliació: Robatori de riqueses naturals i inici d'una forta dependència econòmica.
- Infraestructures: La metròpoli impulsa construccions per explotar i comunicar els territoris conquerits. No obstant això, no va millorar les condicions de vida dels natius, que sovint vivien en situacions de semiesclavatge.
Conseqüències en la política i la societat
L'administració colonial va suposar la fi de les estructures i jerarquies tribals tradicionals i va imposar una nova elit dirigent. Els europeus gaudien de privilegis i només mantenien contacte amb les elits locals.
Les antigues nacions es van dividir mitjançant fronteres artificials, fet que va generar conflictes ètnics i polítics, molts dels quals encara perduren actualment.
D'altra banda, la introducció de mesures higièniques va permetre la reducció de la mortalitat i va afavorir l'augment de la població. Tanmateix, aquest creixement va provocar fam i el començament d'una subalimentació crònica.
Conseqüències en la cultura
Es va produir un procés d'aculturació i una pèrdua progressiva de la identitat pròpia.
L'ensenyament tenia com a objectiu principal inculcar la superioritat dels valors de la civilització occidental i alfabetitzar els natius sota els cànons europeus.
Imperialisme: civilitzar o dominar?
Els europeus, que es consideraven superiors, van imposar el seu ordre i la seva cultura a la resta del món. No obstant això, no tothom va defensar la colonització; alguns intel·lectuals es van oposar fermament al procés. Paral·lelament, a les mateixes colònies, es va començar a denunciar la falsedat de la suposada "missió civilitzadora".