Models, Gèneres i Tipologies Artístiques: Creativitat i Interpretació

Transmissió de Models Artístics (Tatarkiewicz)

La vinculació entre creativitat, originalitat i invenció i l'activitat artística és una part molt important de la modernitat occidental, però no és necessària. Fins i tot dins de la cultura occidental, les idees sobre aquesta qüestió han estat molt diverses. Copiar, citar, combinar, transformar... són mecanismes totalment inevitables en els processos intel·lectuals i tècnics. Els models, tradicions i convencions sempre han estat una part clau de l'activitat artística. Estudiar-los és necessari; entre altres coses, per a poder comprendre també les innovacions, que n'hi ha, i moltes.

Els Gèneres Artístics i la seva Jerarquia

Un pintor acadèmic mostrava la seva capacitat treballant en els gèneres prestigiosos, dins de la jerarquia establerta pels tractadistes.

Jerarquia Acadèmica dels Gèneres (Segles XVI-XIX):

• Pintura d'història: temes religiosos, mitològics, històrics, literaris o al·legòrics.
• Retrat i autoretrat.
• Escenes "de gènere" o costumistes.
• Paisatge.
• Pintures d'animals i de naturalesa morta.

Un gènere incorpora solucions formals, no només qüestions temàtiques. És necessari identificar bé el gènere d'una obra per a no errar en la seva interpretació. Podem detectar els canvis i evolucions dins dels gèneres, tot creant-ne de nous. Un artista pot escollir subvertir els gèneres i jugar amb les expectatives dels espectadors, o amb les seves capacitats per a trobar significats més enllà dels evidents. En altres temes hem vist més exemples sobre nivells d'interpretació i sobre subversió de gèneres.

Tipologies Arquitectòniques (Vázquez Gestal)

Podem considerar-les, en bona part, com els equivalents arquitectònics dels gèneres. Les podem trobar al nivell d'edificis sencers (per exemple, arc de triomf, església de peregrinació, llotja comercial, vila suburbana, museu d'art contemporani...) o al d'elements concrets dels mateixos (com ara cambril, cúpula, saló de retrats, pati...). Comparteixen amb els gèneres la seva utilitat com a camins per a la consolidació de formes expressives (i funcionals) que esdevenen fórmules, solucions ja experimentades per a necessitats comunes. Com passa amb els gèneres, una mateixa tipologia o solució formal pot aplicar-se a noves funcions o significats. Conseqüentment, cal estudiar el seu lloc dins de l'evolució de la tipologia per a comprendre bé l'edifici.