Moderats i Progressistes: Ideologies i la Revolució de 1868
Els moderats
- Dret a la propietat privada: oposició a les desamortitzacions.
- Sufragi censatari: restringit als grans propietaris i contribuents.
- Confessionalitat de l'Estat: defensa del poder de l'Església catòlica.
- Enfortiment del poder del rei: defensa de la sobirania compartida que li atorgui amplis poders en detriment de les Corts.
- Limitació dels drets individuals: premsa, associació, opinió i reunió.
- Control administratiu: designació i control dels ajuntaments i de les diputacions per part del govern central.
- Supressió de la Milícia Nacional.
- Suports socials: classes altes (terratinents, grans industrials, burgesia financera i comercial).
- Líders: Narváez, Bravo Murillo.
Els progressistes
- Ampliació del sufragi: restringit a la mitjana i petita burgesia, artesans, comerciants, professionals liberals, etc.
- Defensa de la sobirania nacional: control de l'executiu per part de les Corts i no intervenció de la Corona en política.
- Drets individuals i col·lectius: dret d'expressió, d'impremta, d'associació, de reunió, etc.
- Influència de l'Església: limitació i suport a la desamortització de béns eclesiàstics.
- Descentralització administrativa: eleccions de batles i regidors.
- Suport a la Milícia Nacional: ciutadans armats en defensa del règim liberal.
- Suports socials: classes mitjanes urbanes (petita burgesia, artesans, botiguers, empleats, etc.).
- Líders: Mendizábal, Espartero, Madoz, Prim.
La Revolució de 1868 i el Sexenni Democràtic
Després del Pacte d'Oostende, en contra de la monarquia isabelina, l'esquadra comandada per l'almirall Topete va iniciar la revolta amb el suport dels generals Prim i Serrano, publicant el manifest titulat "Visca Espanya amb honra". La sublevació es va estendre i es van formar Juntes revolucionàries.
Després de la batalla d'Alcolea entre governamentals i els sublevats, el govern moderat va dimitir i Isabel II va abandonar el país. Es va formar un govern provisional dirigit pel progressista Prim i l'unionista Serrano, que van intentar frenar el procés revolucionari amb la convocatòria d'eleccions per sufragi universal. La victòria electoral va ser de la coalició que redactà la Constitució de 1869:
- Drets i llibertats: manifestació, reunió, associació, ensenyament i culte, etc.
- Sistema electoral: sufragi universal masculí i sobirania nacional.
- Estat: aconfessional, però amb manteniment econòmic del culte i el clero catòlics.
- Corts: bicamerals (Congrés dels Diputats i Senat).
- Separació de poders: executiu (monarquia parlamentària sense dret de vet), legislatiu (Corts) i judicial independent.
Proclamada la Constitució, les Corts van establir una regència que va recaure en el general Serrano, mentre el general Prim va ser designat cap de govern. En la recerca d'un nou rei, Prim va triar el príncep Amadeu de Savoia, un home amb un concepte democràtic.