El Modernisme i l'Art Nouveau a Europa i Catalunya
El Modernisme i l'Art Nouveau a Europa i França
A mitjan del segle XIX apareix un corrent que critica la deshumanització de la difusió de la indústria moderna i, per tant, cerca trobar els valors humans de la feina i la solidaritat entre els ciutadans. Un representant important era William Morris, que fabricava mobles i objectes artesanals amb formes naturals. El model d'habitatge és una casa senzilla basada en la casa medieval.
El Modernisme és, per tant, un moviment esteticista i integrador de les arts amb caire nacionalista, on tracten d'utilitzar nous materials per les seves possibilitats expressives. Es busca la inspiració en formes i processos de la natura (línies corbes, decoració en murs, baranes i mobles...). La planta i l'edifici viuen plenament coherents en totes les seves parts; per tant, recull la tradició gòtica.
El Modernisme a Europa
En els corrents modernistes europeus apareixen dues tendències:
- Modernisme ondulat: Cerca referències històriques i posa èmfasi en la plasticitat i l'emotivitat de les creacions.
- Modernisme geomètric: Hi predomina la línia recta i enllaça amb l'arquitectura del Funcionalisme (relació forma-funció).
Aquest estil neix a Bèlgica i s'estén per tota l'Europa occidental amb el fet d'aconseguir la llibertat creadora i afavorir l'aparició de variants nacionals. Una figura clau belga és Víctor Horta, amb la Casa Tassel, per exemple. A França, destaca Hector Guimard, que dissenya elements del mobiliari urbà de París, com les estacions de metro. Per acabar, dins del modernisme geomètric, trobem Charles R. Mackintosh amb l'Escola d'Arts de Glasgow.
El Modernisme a Catalunya
A Catalunya es produeix una recuperació de la cultura catalana que s'inicia amb la Renaixença, on es relaciona amb el romanticisme historicista. La modernitat es representa amb grans estructures de ferro i vidre amb caràcter funcional, i aquest estil planteja una síntesi entre modernitat i tradició.
Com que tornen a la tradició, s'utilitza la volta de rajola amb tirants de ferro i el maó com a material fonamental en la construcció. A Catalunya és un moviment de personalitat pròpia, on la burgesia industrial, culta i nacionalista hi dona suport. Les condicions bàsiques eren:
- Enllaç amb la tradició del Gòtic.
- Satisfer les aspiracions modernistes de la burgesia mitjançant les innovacions.
- Permetre que la burgesia demostrés la seva riquesa i el seu bon gust.
L'arquitecte més destacat és Antoni Gaudí.