El Modernisme Català: Festes, Revistes i Narcís Oller
Les Festes Modernistes de Sitges
Segona Festa Modernista: Va esdevenir la culminació de l'entesa de tots els artistes i intel·lectuals catalans. La revista L'Avenç va anar adoptant un caràcter de crítica social, cosa que va fer que els autors simbolistes s'hi adaptessin.
La Tercera Festa Modernista: Va tenir una inclinació marcadament decadentista. Santiago Rusiñol va pronunciar un discurs on defensava la seva concepció de l'art gairebé com a religió.
La Quarta Festa Modernista: Celebrada a Sitges, va consolidar el moviment. Va destacar l'estrena de La Fada, que va reunir tots els artistes modernistes.
Evolució i Etapes del Moviment
Tercera etapa
La creació de la revista Catalònia va suposar la superació de l'etapa decadentista i va divulgar autors europeus nous i els seus corrents. Volia mantenir un cert equilibri entre la tendència decadentista anterior i la vitalista. Catalònia va plegar, i quan va tornar a sortir es definia com un periòdic nacionalista liberal. Aquest fet marca ja el declivi del Modernisme com a moviment i dona pas al Noucentisme.
Darrera etapa
La revista Joventut va presentar un retorn als inicis del moviment. Una altra revista, El Poble Català, va intentar reconstruir un front modernista; hi va col·laborar l'intel·lectual Eugeni d'Ors. D'altra banda, Casellas i Maragall varen començar a col·laborar a La Veu de Catalunya. Finalment, es va publicar la revista Catalunya, dirigida per Josep Carner.
Narcís Oller i la seva Obra
Narcís Oller va ser un autor de sis novel·les:
- La papallona: Hi predominen els elements romàntics, amb un pròleg escrit per Émile Zola.
- L'escanyapobres: (Abusava dels pobres) Presenta una degradació moral d'un home davant la transformació de la societat rural.
- Vilaniu: De trets romàntics, ens parla d'una columna per a una família que viu en una ciutat petita.
- La febre d'or: Tracta la transformació de la societat barcelonina, l'aparició d'una nova burgesia en l'ascensió social i la degradació moral.
- La bogeria: Es pot considerar naturalista.
- Pilar Prim: Descriu la vida d'una dona vídua; representa una evolució respecte de les obres anteriors i un intent d'aproximar-se a les noves estètiques literàries.
Característiques Generals de l'Obra d'Oller
- L'aparició de totes les obres de procediments literaris generals.
- La localització de totes les obres en dos marcs espacials (urbà i rural).
- La repetició de temes secundaris.
- La transformació social causada per la Revolució Industrial.