Quines són les dues tendències del Modernisme català?

Els regeneracionistes creien que l'art havia de transformar la societat i educar-la, mentre que els esteticistes consideraven que l'art només havia de procurar plaer estètic com a evasió de la realitat.

Quan es considera acabat el Modernisme català?

El text indica que el moviment es considera acabat amb la mort de Joan Maragall, l'any 1911.

Què és la teoria de la paraula viva de Joan Maragall?

És la seva teoria que defensa que la poesia és una activitat de l'esperit, que el poeta és un vident, i que la paraula ha de ser espontània, provocada per l'emoció davant la realitat, i per això sol estar mancada de recursos retòrics.

Modernisme català: orígens, etapes i característiques, amb Joan Maragall

Resum

El document explica els orígens del Modernisme català a finals del segle XIX, els seus objectius de modernitzar i europeïtzar la societat i la llengua, i les dues tendències internes, regeneracionistes i esteticistes. També presenta les etapes del moviment i les característiques de la prosa narrativa modernista. Finalment, dedica un apartat a la vida i obra de Joan Maragall, la seva teoria de la paraula viva i les temàtiques de la seva poesia.

Punts clau

El Modernisme volia superar la Decadència, modernitzar i europeïtzar la cultura catalana i la societat, i crear un estil propi.
Els regeneracionistes consideraven que l'art havia de servir per educar i transformar la societat; els esteticistes buscaven el plaer estètic com a evasió de la realitat.
El moviment es va desenvolupar en una etapa combativa (festes modernistes i premsa) i una etapa establerta (novel·la, teatre, arts plàstiques i arquitectura).
La revista L'Avenç va ser un dels primers vehicles del modernisme i hi va iniciar la unificació ortogràfica.
La prosa modernista presenta un heroi marginat enfrontat al medi, un narrador subjectiu, simbolisme i un estil mascle de caràcter rural.
Joan Maragall (1860-1911) és considerat ideòleg del regeneracionisme modernista; la seva teoria de la paraula viva defensa una poesia espontània i vident.
Les temàtiques de la seva obra inclouen la poesia decadentista, vitalista, de la natura i nacionalista; El comte Arnau és un dels seus poemes més destacats.

Posa't a prova

Modernisme: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana s'havia recuperat en quantitat d'obres i autors, i en qualitat, gràcies a Verdaguer, Oller i Guimerà, que es van posar a l'altura d'autors europeus.

Els modernistes es van adonar que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda durant la Decadència mentre seguissin els models de la cultura castellana, que també estaven prou endarrerits respecte a Europa. També es van revoltar contra la cultura de la Renaixença i van rebutjar-ne les idees que consideraven ràncies i conservadores.

L'objectiu principal del moviment era aconseguir un estil propi i transformar, modernitzar i europeïtzar la societat del moment, ancorada en el passat. El camí per aconseguir-ho passava per canviar els gustos artístics de la classe burgesa, de la qual provenien els modernistes. Això va provocar enfrontaments i tensions. Es van dividir en dues tendències:

Els regeneracionistes creien que l'art alliberava els individus del materialisme i els donava capacitat per transformar la societat. L'art, per tant, havia d'estar al servei de l'educació de la societat.
Els esteticistes consideraven que l'art no tenia cap més finalitat que procurar plaer estètic com una forma d'evasió de la realitat quotidiana, rutinària i desagradable. Conreaven una literatura elegant, refinada i de minories.

El Modernisme no es limitava a la literatura, sinó a totes les manifestacions artístiques, inclosa la llengua, la qual volien modernitzar i depurar.

Etapes del Modernisme Català

A la revista L'Avenç trobem els primers símptomes modernistes amb novetats artístiques i literàries europees, i s'hi inicia la unificació ortogràfica. Distingim dues etapes:

Etapa combativa: Els modernistes es donen a conèixer a través de les festes modernistes i de les col·laboracions en la premsa.
Etapa establerta: Aconsegueixen popularitat amb les novel·les, la dramatúrgia i, sobretot, en arts plàstiques i arquitectura.

Amb la mort de Joan Maragall es considera acabat el moviment.

La Prosa Modernista: Característiques Narratives

La proposta narrativa dels modernistes es va caracteritzar per:

Un heroi enfrontat al medi social o natural, marginat i incomprès, que lluita contra l'adversitat per millorar la societat.
El narrador dona una visió subjectiva dels conflictes que viuen els personatges.
La descripció de personatges, ambients i situacions és subjectiva i condicionada per l'estat d'ànim dels personatges.
El simbolisme: Elements simbòlics com noms de personatges, elements del paisatge, etc.
L'estil mascle: Nom donat al llenguatge de les narracions, rural, amb frases fetes, etc.

Joan Maragall (1860-1911): Vida i Obra

Gran poeta, fill d'un empresari tèxtil. Es va negar a seguir el negoci familiar. Va estudiar música i dret, i va treballar de periodista. Va influir en els intel·lectuals amb els articles que escrivia, que el convertien en ideòleg del regeneracionisme modernista.

Obra de Joan Maragall: Poesia i Prosa

L'obra poètica és la més significativa dels poetes modernistes.

Poesies, Visions i Cants i Seqüències són els seus reculls més importants. Menció a part mereix El comte Arnau, un llarg poema narratiu que es va publicar en tres reculls i al qual va dedicar molt de temps. Inspirat en la llegenda popular, l'heroi medieval és utilitzat com a símbol. El Cant espiritual, inclòs dins Seqüències, ha estat considerat un dels millors poemes de temàtica religiosa.

En prosa es coneixen dos llibres d'assaig, Elogi de la paraula i Elogi de la poesia, on exposa les seves idees basades en l'espontaneisme poètic, que és la seva "teoria de la paraula viva", i que es resumeix en tres idees clau:

La poesia és una activitat de l'esperit i revela una realitat més veritable amagada darrere la realitat aparent.
El poeta és un "vident", un guia per als homes perquè té una major capacitat de percepció.
La paraula ha de ser "viva", provocada espontàniament per l'emoció del poeta davant la realitat; per això sol estar mancada de recursos retòrics.

Temàtica en l'Obra de Maragall

Poesia decadentista: Caracteritzada per la melancolia i la tristesa, l'exaltació de la mort i el mal com a coses belles.
Poesia vitalista: Optimista, que anima a viure la vida en plenitud; també la mort, perquè és la darrera experiència vital.
Poesia de la natura: El paisatge és un pretext per a suggerir sentiments i emocions personals.
Poesia nacionalista: Reelabora mites i llegendes catalanes.