Modernisme Català: Literatura, Art i Rebel·lia
Modernisme Català
Novel·la Modernista
Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) amb Solitud (1905), publicada originalment per capítols a la revista Joventut, explora la temàtica rural i la cerca de la individualitat. Altres obres destacades són Ombra i Llum (1904) i Drames Rurals (1902). També cal mencionar autors com Joaquim Ruyra amb Marines i Boscatges, Prudència Bertrana amb Josafat i Josep Pous i Pagès amb La vida i la mort d'en Jordi Fraginals.
Víctor Català, nascuda a l'Escala en una família rica, va cultivar aficions artístiques com el dibuix, la pintura i l'escultura. El tema principal de la novel·la modernista és la lluita entre l'individu i l'entorn. L'acció se situa en un escenari rural, preferentment a la muntanya, que adquireix un valor simbòlic. El protagonista, sovint representant un artista, es troba enmig d'un ambient físic (simbolitzat per la natura) i social (la gent del camp) que li impedeix realitzar les seves aspiracions.
Els Sots Ferèstecs (1901) de Raimon Casellas inaugura el període de la novel·la modernista, que arriba al punt més alt amb Solitud (Víctor Català, 1905).
La Poesia de Joan Maragall
Al segle XIX, la societat catalana va experimentar canvis a causa de la industrialització. El desenvolupament de Barcelona va formar una burgesia industrial que va intervenir en política, i va néixer la classe obrera. Aquests canvis expliquen l'aparició de diversos fenòmens que van marcar la societat catalana:
- El naixement d'un ampli moviment cultural.
- La voluntat de construir un país autònom.
- Les reivindicacions revolucionàries de la classe obrera.
El 1892 va sorgir un grup d'artistes i intel·lectuals (modernistes) que volien expressar el desig de modernitat. El seu objectiu era transformar la societat a través de l'art i l'acció política per situar Catalunya al nivell europeu. Els lemes dels Jocs Florals, «pàtria, fe i amor», van ser substituïts per les idees de joventut, progrés i innovació. Els modernistes eren joves insatisfets amb la societat que es rebel·laven contra la cultura anterior i contra els seus pares.
Joan Maragall va néixer a Barcelona l'any 1860, en una família burgesa (indústria tèxtil). Va estudiar dret el 1879, amb la voluntat de formar-se intel·lectualment i relacionar-se amb la joventut il·lustrada. El 1890, Maragall va iniciar la seva activitat periodística al Diari de Barcelona i va col·laborar amb la revista L'Avenç. Va morir l'any 1911.
El Modernisme a Europa
El Modernisme (1875-1912) abasta diferents discussions artístiques. A Espanya, el Realisme; a França, l'Art Nouveau; i al Regne Unit, el Modern Style. El Modernisme es va oposar al Renaixement. El 1884, la paraula «modernista» va aparèixer a la revista L'Avenç. El 1892, al Cau Ferrat, va tenir lloc la primera festa modernista. El moviment es va acabar el 1911 amb la mort de Maragall. El 1912 es va publicar l'última novel·la modernista, Els Sots Ferèstecs, de Raimon Casellas.
- Etapa Combativa (1892-1900): Primera Festa Modernista a Sitges (1892). Es dona a conèixer el moviment.
- Etapa Establerta (1900-1911): Es consolida el moviment i s'arriba a la màxima producció literària. Entre 1906 i 1911, el Noucentisme i el Modernisme es solapen.
Un bohemi és una persona que viu al marge de les convencions socials i les normes de la societat.
A la primera etapa del Modernisme, la producció literària va ser escassa. Joan Maragall va ser el poeta més destacat, amb obres com La Vaca Cega.
El Teatre Modernista
El teatre, com a art total, pot integrar moltes disciplines en una sola. El teatre modernista va representar un canvi important i va rebre molta influència del teatre europeu. Els corrents principals van ser el Regeneracionista (o teatre d'idees) i el Simbolista.
- Regeneracionista: Henrik Ibsen va ser la seva màxima influència a partir de 1893. Els autors regeneracionistes volien transformar la societat a partir del seu art i plantejaven drames reals. Autors destacats: Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
- Simbolista: L'art per l'art, amb una funció estètica. Creaven elements simbòlics i prestaven atenció als detalls i al món interior dels personatges. Maurice Maeterlinck va ser una figura clau. Autors destacats: Apel·les Mestres i Adrià Gual.
Santiago Rusiñol va néixer a Barcelona el 1861, en una família burgesa. El seu avi el va educar per al negoci familiar, però ell volia ser pintor i anava a classes d'amagat. Es va casar, però el matrimoni no va anar bé i se'n va anar a viure a París durant deu anys. Quan va tornar, va comprar la casa «El Cau Ferrat». L'Auca del senyor Esteve es va publicar per capítols a la revista Joventut el 1907, es va convertir en obra teatral el 1909 i es va estrenar el 1917. Aquesta comèdia explica com, en una família burgesa de merceria, neix un fill que vol ser escultor. La reconciliació entre pare i fill arriba quan el pare és a punt de morir. Es produeix un reconeixement mutu: els modernistes necessiten els diners de la burgesia, i aquesta, la dimensió espiritual de l'artista.