El Modernisme a Catalunya: Literatura, Autors i Obres
El Modernisme a Catalunya: Orígens i Característiques
El Modernisme fou un moviment nascut a Catalunya a finals del segle XIX, de l'any 1892 fins al 1911. El seu objectiu era transformar la cultura en una de moderna, nacional i europea. El Modernisme enfronta l'artista amb la societat, ja que la societat té una rutina i unes tradicions que l'artista vol abolir, donant molta importància a la individualitat i relacionant-la amb la vida, la civilització i el progrés.
Corrents del Modernisme: Esteticisme i Regeneracionisme
Dins del moviment convivien dos corrents principals:
- Esteticisme: Els seus autors escriuen narrativa i teatre. El seu objectiu és crear bellesa i utilitzar l'art com a refugi. Destaquen artistes com Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
- Regeneracionisme: Els autors escriuen poemes i tenen un gran compromís amb la societat. Destaquen artistes com Joan Maragall i Jaume Brossa.
Els aspectes clau d'aquests moviments són: la tradició i les influències, la concepció de l'art, la creació de la literatura nacional i l'ús de la llengua mascle.
La Poesia Modernista i Joan Maragall
La poesia modernista representa una evolució de les composicions dels Jocs Florals que havien impulsat la Renaixença. Es pretén renovar la versificació i la temàtica; es tradueixen els grans poetes contemporanis i també els clàssics. Es valora la poesia sincera que expressi l'experiència de la vida i es produeix una obertura cap a corrents europeus que els autors incorporen a les seves trajectòries.
Joan Maragall i la Teoria de la Paraula Viva
Joan Maragall és un dels escriptors més destacats de la poesia modernista. S'inicia en el periodisme amb la revista L'Avenç i el Diario de Barcelona. Ell es dedica a expressar les seves idees per canviar la societat en els llibres de poemes o obres d'assaig. Els seus poemes més destacats són Visions i cants i Nausica, i els seus assaigs més destacats són l'Elogi a la paraula. D'aquest assaig neix la teoria de la paraula viva, on el poeta fa de mediador entre la paraula que no té gaire concepte i ell la reflecteix en les seves obres d'assaig en aquest cas.
La Narrativa Modernista i Víctor Català
En la narrativa modernista també s'ha de tenir present la crisi de la novel·la realista. És un gènere modernista que incorpora la idea de la natura com a espai simbòlic. També té com a objectiu reflectir una realitat interior i oculta. Utilitza un llenguatge de les zones rurals, fent ús de vulgarismes i dialectalismes, amb imatges sensorials i molts adjectius, conegut com a llengua mascle. Entre els narradors coneguts destaquen Raimon Casellas, Pous i Pagès, Prudenci Bertrana i Víctor Català.
Víctor Català: Caterina Albert i la seva Obra
Víctor Català (Caterina Albert) és una de les escriptores més destacades de la narrativa modernista. Víctor Català era el nom que utilitzava per signar les seves obres i amagar la seva condició de dona, ja que en aquella època no era ben vist que una dona es dediqués a la literatura. Era una persona terratinent i amb diners. Guanyà un premi als Jocs Florals d'Olot amb la seva obra La infanticida. Les seves obres més destacades són Drames rurals (1902) i Solitud (1906), per la qual és reconeguda com a autora modernista. Els personatges de les seves obres són marginats, situats en espais simbòlics i utilitzen la llengua mascle.
El Teatre Modernista: Idees i Simbolisme
El teatre modernista és un altre gènere del Modernisme on l'entenien com la manifestació més lliure i anticonvencional de l'art total. A més, era una plataforma ideal per a l'expressió i difusió d'idees. Hi distingim dos corrents:
- El teatre d'idees: És el teatre influenciat per Ibsen, adreçat als ciutadans, que denuncia les injustícies socials. Els autors més destacats són Ignasi Iglesias i Joan Puig i Ferreter.
- El teatre simbolista: És el teatre influenciat per Maeterlinck amb l'objectiu de commoure la societat. Els autors més destacats són Adrià Gual i Santiago Rusiñol.
Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat
Santiago Rusiñol és un dels escriptors més destacats del teatre modernista. És el propietari del Cau Ferrat a Sitges. A les seves primeres obres defensà una societat al marge del materialisme que ha de viure abocada a la bellesa. Les seves obres més destacades són L'alegria que passa, El jardí abandonat i L'auca del senyor Esteve.