Modernisme Literari: Característiques i Autors

La Conversa

La conversa és un diàleg entre dues o més persones (comunicació oral). Hi ha diferents tipus de conversa:

• Col·loqui: intercanvi d'opinions sobre un tema determinat.
• Debat: diàleg en què s'exposen opinions contràries sobre una qüestió.
• Entrevista: diàleg en què una persona fa preguntes i l'altra les respon.

Antonímia

Diem que dos mots són antònims quan els seus significats són contraris (oposats).

Segle XX: El Modernisme

Al principi dels anys 90 del segle XIX va sorgir un desig de modernitat que tenia com a referent la cultura de França, Alemanya i els principals centres culturals del continent.

Al modernisme literari hi ha dos períodes:

1. La revista L'Avenç, Santiago Rusiñol i les festes modernistes de Sitges.
2. La revista Joventut. Es va concloure el 1911, l'any de la mort de Joan Maragall.

Joan Maragall (1860-1911)

Va estudiar dret i als anys 30 va començar com a poeta. El 1890 va ingressar al Diario de Barcelona i va col·laborar amb L'Avenç. Va introduir les idees del filòsof alemany Nietzsche. L'obra de Joan Maragall inclou tres gèneres: poesia, assaig i articles periodístics. L'obra poètica més important està constituïda per Poesies (1895). La seva poesia es pot agrupar en dos grans blocs: el primer de signe espontaneïsta i el segon de signe regeneracionista.

La Narrativa Modernista

Característiques:

1. El protagonista és rebel i inconformista.
2. La psicologia del protagonista s'enfronta a la societat que el vol dominar.
3. L'espai geogràfic adquireix un valor simbòlic que reflecteix el conflicte entre l'individu i l'entorn.
4. Les descripcions són més detallistes, amb determinisme, sensualisme i misticisme.

Víctor Català (Caterina Albert) (1869-1966)

Pintora i escriptora. Va adoptar un pseudònim masculí després que li deneguessin un premi, ja que el jurat considerava que es tractava d'una obra massa forta per haver estat escrita per una dona. Drames rurals (1902) i l'obra més important és Solitud (1905).

El Teatre Modernista

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Fou un pintor, prosista, novel·lista i dramaturg d'èxit.

Respecte al teatre, té dues etapes:

1. Es caracteritza pel tractament del conflicte entre l'artista i la societat burgesa i mercantilista. Exemple: L'alegria que passa (1891).
2. Acostament a la realitat de l'època. Exemple: L'auca del senyor Esteve (va ser la més popular).