El Modernisme, el Romanticisme i el Noucentisme a Catalunya
El Modernisme: Àmbit socioeconòmic i cultural
Al llarg del segle XIX, la industrialització provoca a Europa uns grans canvis en la manera de viure tradicional. El paisatge es transforma, els nuclis urbans creixen i es produeixen les primeres migracions del camp a la ciutat. La burgesia crea un nou estil de vida basat en els diners i, d’altra banda, defensa una moralitat conservadora.
Àmbit cultural
Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat. Es rebel·len contra els valors burgesos. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat.
El Modernisme a Catalunya
Va iniciar el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes. Cap al segle XIX, els artistes s’anomenen modernistes, els quals volen apropar Catalunya a Europa, creant una cultura per al futur de Catalunya. És un moviment artístic que proposa la renovació de les arts: com... Pretén modernitzar la societat catalana, transformar la cultura catalana del passat en una de moderna, portar la cultura catalana a Europa i aprendre la llengua per convertir-la en una eina eficaç.
El Romanticisme
Àmbit socioeconòmic
S’estableix una nova divisió social. La burgesia té el poder econòmic i el proletariat apareix com una nova classe. El capitalisme és el sistema econòmic que s’imposa.
Àmbits polític, cultural i religiós
- Polític: Neixen els sistemes parlamentaris.
- Cultural: Els avenços tècnics i científics fan possible la revolució industrial.
- Religiós: L’Església continua tenint un poder important. Amb la Revolució Francesa s’estableix l’estat laic.
El segle XIX a Catalunya
Políticament és una època de canvis. Es produeixen els sistemes parlamentaris. Aquests canvis provoquen guerres i conflictes importants. Econòmicament, Catalunya prospera gràcies al comerç amb les colònies americanes i el camí de la industrialització. Culturalment, Catalunya inicia la recuperació després de tres segles. El Romanticisme desenvolupa el sentiment nacionalista i les noves condicions socials i econòmiques.
La literatura catalana
Inicia nous camins en tots els gèneres:
- Prosa: La novel·la romàntica s’ambienta en temps passats.
- Poesia romàntica: Tracta sobre la natura i les identitats perdudes, recollint llegendes dels temps antics.
- Teatre: Arriba tard, on dominava el teatre en castellà; fins al 1860 no arriba el drama romàntic.
- Costumisme: L’article o quadre de costums és una narració breu que, amb un to d’humor, descriu aspectes de la realitat quotidiana.
- El Realisme: La novel·la realista i la novel·la naturalista entenen la literatura com un estudi científic de la realitat.
Difusió i gèneres del Modernisme
Es difon a través de diaris i revistes. Les Festes Modernistes de Sitges són festes culturals que donen a conèixer els corrents europeus i la literatura catalana.
El teatre modernista
Són produccions de dramaturgs que es van realitzar en el Modernisme català. Per una banda, va destacar el teatre de la realitat quotidiana amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual. Per l'altra, els regeneracionistes dels canvis socials: Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglésias. Joan Puig (1882-1956) crea una obra anomenada Aigües encantades (explicar l’obra).
La narrativa i la poesia
La narrativa apareix al segle XIX i acaba al segle XX. Hi ha relació entre l’individu i la societat, a part de la temàtica rural. Es tracta de novel·les de força destructora i cega. La poesia és representada per Joan Maragall, qui defensa una poesia compromesa amb la societat. Joan Maragall (1860-1911), de Barcelona i fill burgès, és poeta i treballava de traductor d’obres del país o dels millors autors d’Europa.
El Noucentisme
Va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior.
Defensa l’acció dels dirigents polítics, basada en l’impuls de la cultura, per construir una Catalunya ideal. Es basa en l’educació i la creació d’institucions, la indústria litoral i la normativització de la llengua. Es manifesta amb la poesia (Josep Carner, Guerau de Liost, Josep Maria de Sagarra, Maria Antònia Salvà) i la narrativa (Eugeni d’Ors).
Poesia Noucentista
Els poetes pensen que el poema ha de ser una obra d’art per ell mateix, amb paraules riques i temes d’actituds civilitzades. L’autor més destacat és Josep Carner (1884-1970), qui assoleix la perfecció i una poesia intimista. Obres destacades: El cor quiet i Nabí.