La Modernitat, la Ciència i el Gir Lingüístic
La modernitat i el pensament actual
La ciència com a discurs paradigmàtic: Ciència i art
Es considera coneixement vàlid sobre el món aquell que es desenvolupa en el concepte de la ciència. La ciència és un conjunt d'afirmacions sobre el món que pretenen ser vàlides i produeix lleis basades en la raó.
- Paradigma: Model interpretatiu, mitjà pel qual entenem la realitat.
- Ciència paradigmàtica: El món s’entén a partir de la ciència.
Vivim en una situació en què la ciència és paradigmàtica (funciona com a paradigma). En la Grècia antiga, la paradigmàtica era la poesia. L'objectivitat és la idea central de la modernitat. El corrent artístic que sorgeix després de la Il·lustració és el Romanticisme.
Les crisis de la modernitat i la postmodernitat
Es converteix en problema la validesa del coneixement; no s’accepta qualsevol cosa com a vàlida, es qüestiona el coneixement i altres àmbits. La modernitat neix posant en qüestió la validesa i tracta de veure fins a quin punt superem allò que es considera vàlid.
La Raó i la Il·lustració
La raó permet construir una base sòlida en tots els àmbits. El concepte de modern es refereix a la innovació i l'avenç; la raó ens permet progressar. La Il·lustració (segle XVIII) és el moviment cultural que millor representa la confiança en la raó per apropar-nos a la veritat i al coneixement objectiu. Kant és el filòsof més important d’aquesta època, defensant que, a través de la raó, la humanitat s’anticipa.
El qüestionament de la modernitat
Es posa en dubte el "somni de la raó" i s'evidencia que no hi ha res definitivament vàlid. Fets clau d'aquesta crisi:
- Teoria de la relativitat (Einstein): Posa en evidència que el coneixement científic pot qüestionar els seus propis fonaments i que els supòsits sobre la realitat física poden ser revisats.
- Moviments d'avantguarda: Ruptura amb la modernitat i crítica a la veritat objectiva. El Dadaisme qüestiona la raó i la lògica; Duchamp (amb l'orinal al museu) provoca una reflexió sobre el concepte d'art.
- Surrealisme i música dodecafònica: Provocació i dissonància que trenquen amb l'establert.
En l'economia, el capitalisme fa que la raó esdevingui una raó instrumental o calculadora. La veritat es percep com una construcció humana artificial per controlar el món. Es planteja si la ciència és una construcció subjectiva i les conviccions humanes queden relativitzades (com la visió dels astronautes des de l'espai).
El gir lingüístic en la filosofia contemporània
A finals del segle XX, la filosofia se centra en el llenguatge. Es produeix un canvi de perspectiva: si abans es pensava que el llenguatge era un reflex de la realitat, ara es considera que a través del llenguatge projectem com és el món.
Metàfores del coneixement
- Mirada clàssica (Metàfora del mirall): El llenguatge reflecteix el coneixement tal com és.
- Mirada contemporània (Metàfora de les ulleres): El llenguatge és un filtre que condiciona com veiem el món.
Comunicació i simbolisme
La forma bàsica d'expressió és l'oració (subjecte + predicat). La comunicació requereix un emissor, un receptor i un missatge. El missatge no conté la informació directament, sinó a través d'elements (paraules, imatges, gestos) que substitueixen les coses: és el valor simbòlic.
Conceptes clau:
- Caràcter simbòlic: Atribuir valor a objectes (ex: una corona representa el poder).
- Interpretació: El receptor ha de descodificar el símbol.
- Llenguatge verbal: Consta de paraules (verbum) i permet expressar conceptes abstractes no presents.
Lingüística: Saussure i l'estructura del signe
La lingüística general estudia el llenguatge com a fenomen universal. Autors destacats: Saussure (primera meitat del s. XX) i Chomsky (segona meitat).
Significat i significant
Segons Saussure, una paraula es compon de:
- Significant: El conjunt de sons o fonemes (la part material).
- Significat: La idea o concepte associat.
La relació entre ambdós és arbitrària; no hi ha una raó externa que la justifiqui. Cada llengua és un sistema o estructura on el valor de cada paraula depèn de la seva relació interna amb les altres.
Connexió amb el pensament actual
El treball de Saussure connecta amb el gir lingüístic en qüestionar si el llenguatge és un reflex del món o si el crea. Això dona peu a dues corrents:
- Filosofia analítica: Analitza les estructures internes del llenguatge i els seus límits.
- Hermenèutica filosòfica: Entén que la veritat és interpretable i que no n'hi ha una d'única.