La modernització de Catalunya i la crisi de 1917
Modernització i reformes a Catalunya
Es van millorar les xarxes viàries i els sistemes telegràfics i telefònics. Es van dur a terme plans per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat de l'agricultura i la ramaderia.
En l'àmbit cultural, es va crear una infraestructura per al fonament de la llengua i la cultura catalanes. Es va unificar l'ortografia i es va impulsar la normalització lingüística, que va culminar en l'elaboració del diccionari. Així mateix, es van impulsar renovacions pedagògiques i es van crear escoles per capacitar tècnicament els futurs funcionaris. També es van crear institucions educatives, com les biblioteques populars, que tenien com a objectiu potenciar la diversificació i la preparació professional.
La crisi de 1917
A causa dels efectes negatius de la Primera Guerra Mundial, el 1917 Espanya vivia una situació de fort descontentament: el nivell de vida de les classes populars va descendir, mentre que els beneficis empresarials havien crescut considerablement.
- Conflicte social: Al març es va convocar una vaga a iniciativa de la UGT i la CNT en protesta per l'encariment dels productes de primera necessitat. La resposta del govern de Dato va ser suspendre les garanties constitucionals, clausurar les Corts i imposar la censura de premsa. Al juliol, davant la persistència de la crisi, es va convocar una vaga general.
- Conflicte militar: Es van formar juntes de defensa integrades per militars descontents pel sistema d'ascensos dins l'Exèrcit.
- Conflicte polític: El 5 de juliol, a Barcelona, es va reunir una Assemblea de Parlamentaris catalans que s'oposaven als partits dinàstics. S'hi van unir altres parlamentaris espanyols que demanaven la formació d'un govern provisional, la celebració de Corts Constituents, una nova constitució i la descentralització de l'Estat.
El govern va respondre amb una dura repressió. L'amenaça de revolució social va fer que l'exèrcit i la burgesia recolzessin la monarquia davant d'aquest perill; el moviment va ser contingut i el règim va continuar cinc anys més. Finalment, el monarca va formar un govern de concentració presidit per Manuel García Prieto, integrat per conservadors, liberals, reformistes i catalanistes de la Lliga.