Modernització de la societat a Espanya
6 LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT
Les transformacions socials, la urbanització progressiva i la millora del nivell de vida van fer possible que la societat fos més oberta i plural a mesura que s’anaven implantant hàbits socials i culturals de les societats que predominaven a Europa.
Es va dur a terme una modernització social:
Es va aconseguir una societat de consum gràcies a l’augment del poder adquisitiu i a la incorporació de les dones al treball laboral.
Es va dur a terme un procés de laïcització i secularització que va distanciar la societat de les normes de la religió que havia exercit el franquisme.
Es va dur a terme l'accés a l’ensenyament bàsic de tots els espanyols incloent les dones.
Es va dur a terme la modificació de l’estructura familiar, que va ser un canvi de la típica família rural extensa a una família nuclear (només pares i fills).
Es va dur a terme un canvi en el poder de les dones, la incorporació de les dones al món dels estudis i al món de la feina, la difusió d’idees feministes a favor de la igualtat de sexes, va impulsar l’abandonament del paper de la dona tradicional.
Les noves generacions van estimular l’antifranquisme. El lema “Espanya és diferent” era tret d’una societat que volia ajuntar-se amb les societats europees, desenvolupades econòmicament i democràtiques.
9. Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia
En la segona etapa del franquisme a Catalunya va haver-hi bastantes actuacions antifranquistes.
Es va produir un augment de l’ús del català en l’àmbit públic. Van començar a aparèixer revistes en català, es van crear entitats, van sorgir nous projectes culturals, noves editorials, etc.
Aquesta empenta cultural va anar acompanyada de campanyes reivindicatives que defensaven la identitat catalana i llibertats democràtiques.
També es van produir vagues i manifestacions laborals. Van aparèixer moviments estudiantils i de professors a favor d’una universitat democràtica i autònoma.
L’actuació de l’oposició era cada cop més massiva i al final de la dictadura gran part de la societat catalana era partidària d’un règim de llibertats polítiques, de l’amnistia pels presos polítics i d’un organisme d’autogovern català. El lema que defensava era: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”