Monarquia Hispànica Segle XVII: Felip III, Felip IV i Carles II
La Monarquia Hispànica al Segle XVII
La monarquia hispànica del segle XVII es caracteritza pel govern dels anomenats Àustries menors: Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700), que van delegar el poder en la figura dels privats o favorits, una mena de ministre principal que actuava en nom del monarca.
Felip III i la Pax Hispànica
Començant per Felip III, la seva política exterior, en comparació amb la dels regnats precedents, es pot considerar pacifista. La pau a Europa i l'excel·lent xarxa diplomàtica que va desplegar a Espanya han portat a conèixer el regnat de Felip III com a Pax Hispànica. El nou rei i el seu favorit, anomenat Duc de Lerma, van signar la Pau de Londres el 1604 amb Anglaterra, mentre que amb les Províncies Unides es va firmar la Treva dels Dotze Anys el 1609. Al front mediterrani encara va continuar la lluita contra els turcs.
Felip IV i la Guerra dels Trenta Anys
Contràriament al regnat de Felip III, l'arribada del seu fill Felip IV respecte a la política exterior destaca per la seva agressivitat. La Monarquia Hispànica va intervenir en la Guerra dels Trenta Anys, que era de caràcter religiós i va esdevenir des del 1618 fins al 1648 com a aliada dels Habsburg austríacs (catòlics) en la lluita contra els prínceps protestants germànics i les potències que els donaven suport. A més, la Treva dels Dotze Anys va finalitzar, entrellaçant-se amb aquest conflicte el 1621.
El temor de França a una possible hegemonia dels Habsburg la va impulsar a defensar els protestants. A causa de la intervenció de França, es va provocar la desfeta espanyola: la Batalla de les Dunes, amb la destrucció de gran part de l'armada espanyola, i la Batalla de Rocroi, en què els terços espanyols van ser derrotats per França.
Pau de Westfàlia i Pau dels Pirineus
La Pau de Westfàlia el 1648 va posar fi al conflicte a Centreeuropa, el que significa que la Monarquia Hispànica va acceptar la independència de les Províncies Unides i suposa el final de l'hegemonia dels Habsburg a Europa. Seguidament, el 1659 es va establir la Pau dels Pirineus, on va acabar la guerra amb França i aquesta va obtenir una part de Catalunya (comtats de Rosselló i la meitat nord de la Cerdanya) i unes quantes places fortificades a Flandes i Luxemburg.
Carles II i la Decadència
Per finalitzar, Carles II va heretar el tron després del seu pare Felip IV i es produeix l'època de la decadència, ja que, pel que fa a la política exterior, la Monarquia Hispànica va perdre diversos territoris europeus. El més important entre tots va ser el Franc Comtat, cedit a França el 1678.