De la monarquia a la República (1931-1939)

Eleccions del 12 d'abril de 1931

L'oposició al règim es va presentar en coalició, i els partits monàrquics, dividits. Els ciutadans reclamaven la República. El rei va dimitir i es va exiliar.

Proclamació de la Segona República (14 d'abril de 1931)

Govern provisional. Mesures:

• Amnistia per als presos polítics.
• Lleis socials: jornada de 8 hores i jurats mixtos.
• Generalitat provisional de Catalunya.
• Conflictes com la crema de convents o les vagues obreres.

Constitució de 1931

• Reconeixia el sufragi masculí i femení.
• Proclamava l'aconfessionalitat de l'estat, respectant cultes i creences.
• Presentava una declaració de drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.
• Reconeixia la propietat privada, però el govern podia expropiar béns d'utilitat pública.

Bienni Reformista (1931-1933)

El nou govern va emprendre la reforma del país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat, per a modernitzar l'economia i la societat.

Reforma militar

Llei de retirs, que va permetre la jubilació d'oficials. L'exèrcit es va sotmetre al poder civil, es van reduir les capitanies generals i es va dissoldre l'Acadèmia Militar de Saragossa.

Reforma religiosa i educativa

Es va intentar disminuir el pes de l'Església catòlica. La Constitució separava Església i Estat, abolint-se el pressupost del culte i clero. Es va prohibir l'ensenyament als ordes religiosos i es va dissoldre la Companyia de Jesús. El govern va promoure l'educació laica, destinant inversions a les escoles públiques.

Reforma territorial

El govern va obrir el camí a la descentralització de l'estat, amb la possibilitat d'elaborar estatuts d'autonomia.

Reforma agrària

La condició dels jornalers andalusos i extremenys era molt dura. La propietat estava en mans d'uns pocs i el govern va establir per llei l'expropiació de terres no cultivades i el seu repartiment als llauradors sense terres.

Oposició a les reformes

Des del conservadorisme: propietaris agraris, Església catòlica, l'exèrcit i gran part de classes altes i mitjanes s'oposaren a les reformes. Es consideraven amenaçats i va haver-hi un cop d'estat sufocat pel govern. Les forces de dreta es van agrupar en la CEDA de Gil Robles. També va sorgir la Falange Española, els monàrquics i els carlins.