Moral dels senyors vs. moral dels esclaus
La genealogia de la moral segons Nietzsche
Els valors actuals s’han tornat relatius; ja no volen dir res. La moral tradicional va contra la naturalesa, contra el sentit de la terra i contra la vida. Aquesta moral, partint de lleis, normes, imperatius i valors universals, s'oposa a la vida i als seus instints.
L'origen dels valors
Nietzsche ho justifica fent una genealogia de la moral judeocristiana. Analitza i es pregunta per l’origen dels valors morals, és a dir, quin sentit tenien al principi:
- Moral dels senyors: A l’origen, el terme “bo” volia dir noble, privilegiat. Era la paraula que els nobles, poderosos o aristòcrates s’aplicaven a ells mateixos i a les seves accions. Els “dolents” eren el poble, la resta de persones.
- Moral dels esclaus: En un moment donat, el poble, amb l’ajuda dels sacerdots, es va rebel·lar i va invertir els valors. A partir d'aquí, “bo” va passar a representar la debilitat, la compassió i la renúncia, mentre que “dolent” (o malvat) va passar a ser el poder, la fortalesa, la salut, la crueltat i el plaer. Aquesta és la moral reactiva.
El triomf del ressentiment
La moral que ens ha arribat és la dels esclaus, basada en la debilitat i que menysprea els valors del jo i de la vida. Això ha estat el resultat del ressentiment d’un poble de dèbils. Res hagués passat si haguessin coexistit ambdues morals, però el cristianisme va imposar universalment els seus valors.
Mitjans d'imposició cristiana
- Mala consciència: Per a Nietzsche, és el resultat d’una perversió dels instints.
- Ideals ascètics: Proposen a l’home com a fi el seu propi debilitament.
Crítica a l'idealisme ascètic
- L'ascètica és un recurs de la vida dèbil i malalta per a seguir vivint, ja que proposa la renúncia als grans sentiments i a les grans passions.
- L’ideal ascètic mostra un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat i a tot el que implica una voluntat de no-res (nihilisme).