La Moral Provisional de Descartes: Raó, Mètode i Felicitat
Introducció al Problema de la Moral Provisional
L’enunciat d’aquesta redacció planteja el problema de la moral provisional en la filosofia de Descartes, un problema que s’emmarca en el context de la filosofia pràctica.
El Discurs del Mètode i les Màximes Morals
Descartes dedica la tercera part del seu Discurs del Mètode a exposar unes màximes o principis d’acció moral que foren compatibles amb la fase del dubte que el mètode exigeix.
Objectius de la Filosofia Cartesiana
Per tractar aquest tema, primerament caldrà respondre a algunes qüestions prèvies:
- Quin és l’objectiu de la filosofia de Descartes?
- Quina és la seva relació amb la raó?
Una vegada contestades aquestes preguntes, estarem en condicions de determinar la importància de la raó en el conjunt del sistema filosòfic de Descartes i la necessitat d’un mètode i d’unes regles o màximes per aconseguir els seus objectius:
- Construir un sistema de coneixements en el qual no s’accepte res com a vertader si no és evident.
- Actuar correctament i aconseguir la felicitat.
Descartes i l'Autonomia de la Raó
Descartes inaugura una nova època en filosofia, la filosofia moderna, i aquesta nova època es caracteritza per l’autonomia absoluta de la filosofia i de la raó. Descartes és el principal representant del racionalisme, i aquest es caracteritza per concedir la primacia a la raó en l’objectiu d’aconseguir la veritat. Sosté com a principi bàsic que els nostres coneixements vertaders de la realitat tenen el seu origen i fonament en la pròpia raó.
La Raó com a Guia del Coneixement i l'Acció
En l’àmbit de l'epistemologia, considera que la raó és la font i origen dels coneixements; i en l’àmbit moral, considera que aquesta ha de ser la guia i fonament de les nostres accions.
Així doncs, des d’aquests pressupostos, és important assenyalar que entre els objectius principals de la filosofia teòrica de Descartes es podrien destacar els següents:
- Desenvolupar un sistema de proposicions on no es donarà per suposat res que no fos evident en si mateix.
- Utilitzar amb rigor la raó per saber conduir-se rectament en la vida.
I ja que la raó és única, interessa primordialment conèixer quina és la seva estructura, el seu funcionament propi, a fi de poder-la aplicar correctament i d’aquesta manera aconseguir coneixements vertaders.
La Unitat del Saber Cartesià
Podem afirmar que per a Descartes les diferents ciències i sabers no són sinó manifestacions d’un saber únic: la saviesa. És única perquè la raó és única, la raó en quant a facultat innata que ens permet distingir la veritat de la falsedat, allò que és convenient d’allò que és inconvenient.
El Projecte Cartesià: Ciència i Felicitat
Així doncs, el projecte cartesià estarà dominat per un desig fonamental: elaborar un sistema comprensiu i unitari de les ciències a partir del mètode i en la seva dimensió pràctica. El seu objectiu serà aconseguir la felicitat i actuar correctament.
El Mètode del Dubte i la Recerca de la Veritat
Com dèiem, en l’àmbit de la filosofia teòrica, el problema del descobriment de les veritats evidents és essencial perquè es troba en la base del pensament cartesià. Per a aconseguir-ho, Descartes aplica el procediment del dubte, la suposició del dubte universal per a arribar a una veritat clara i distinta i des d’ella construir altres veritats, també clares i distintes.
El Cogito: La Primera Veritat Evident
Aplicant el procediment del dubte a les opinions dels filòsofs anteriors, arribarem a una veritat clara i distinta, evident: "Penso, per tant existeixo". És el primer pas del mètode que s’ha de seguir per a conduir i aplicar adequadament la raó.
La Necessitat de la Moral Provisional
La necessitat d'una moral provisional apareix en el moment en què Descartes constata que, pel que fa a la moral i a la política, no hi caben seguretats sinó únicament probabilitats. Respecte a la ciència podem aconseguir veritats i...