La Mort de la Mare de Déu de Caravaggio: Anàlisi i Context
La Mort de la Mare de la Verge de Caravaggio
Nom: La mort de la Mare Verge
Autor: Caravaggio
Data d’execució: 1605-06
Tipus d’obra: pintura
Tècnica: oli sobre tela
Estil artístic: barroc
Identificació del tema: religiós
Ubicació: Musée del Louvre
Context Històric i Estilístic
Context social/polític/econòmic: Context històric del Barroc. Estil artístic. Característiques generals de l’estil. pintura barroca i, en concret, la italiana.
Descripció Formal
Descripció: La Mare de Déu estirada, morta, davant dels Apòstols que la planyen.
Composició
Caravaggio presenta una escena estructurada en tres franges horitzontals en les que disposa una elegant cortina vermella a la franja superior, que proporciona al quadre un cert aire de teatralitat. Les figures dels apòstols i el cos de la verge n’ocupen la franja central, com a focus principal de la composició, i la figura de la Magdalena a la part inferior.
Perspectiva, Profunditat, Moviment i Expressió
La col·locació de Maria Magdalena i la palangana a primer terme, ajuden a donar profunditat a l’escena, una tridimensionalitat que es veu reforçada amb el cortinatge vermell i amb el fons, totalment en la penombra. Caravaggio, en la seva voluntat per representar la realitat de la manera més directa possible, presenta els personatges com a gent vulgar i no pas com a éssers idealitzats. La jove Magdalena se’ns presenta en primer pla, trencada pel dolor, arraulida sobre una simple cadira amb el cap entre les mans mentre sangloteja desconsolada per la mort de Maria. Els apòstols són presentats com homes vulgars i bruts.
Color i Llum
Per damunt del cadàver de Maria penja una feixuga roba vermella com a símbol sinistre de violència, de mort. És pràcticament l’únic element de color en una escenografia on hi predominen els tons càlids, terrosos i foscos. Joc intens entre llum i ombra: el clarobscur. Situa un focus de llum no tangible que, entrant per l’esquerra i projectant-se cap a la dreta, il·lumina allò que l’artista vol destacar.
Dibuix i Pincellada
Significat i funció de l’obra. Iconologia:
Iconografia i Context de l'Obra
El quadre representa l’escena apòcrifa de la mort de Maria. La Verge ocupa el primer terme de la composició, amb el cos cobert per un vestit vermell, acompanyada per una desconsolada Maria Magdalena i onze apòstols, entre els quals es pot identificar fàcilment sant Joan Evangelista, imberbe, vora el capçal del llit. Endut pel seu afany realista, es diu que Caravaggio va utilitzar el cadàver d’una prostituta ofegada al riu Tíber com a model de la Verge. Això explicaria la utilització del color vermell en el vestit (associat a dones de condició humil), en lloc del blau de la puresa mariana, així com la rigidesa del cos, la inflor del ventre i el color emblavit dels peus.
La mort de la Verge és un tema que té abundants antecedents en la pintura italiana. La polèmica residia en la interpretació teològica, i de retruc en la forma de representar l’escena. És una escena d’un dramatisme sobtat. La Mare de Déu acaba de morir i els apòstols i Maria Magdalena la ploren al costat del cos mort.
Comitent i Recepció
L’obra va ser encarregada pels Carmelites Descalços per a l’església de Santa Maria della Sacala. Els frares van rebutjar l’obra perquè la consideraven poc respectuosa amb la figura de la Verge. Era una obra inapropiada per a una parròquia. No era una actitud nova. Posteriorment, va ser comprada pel pintor flamenc Rubens per al seu protector, el duc de Màntua.
L'Autor i l'Obra
La mort de la Verge és, certament, un dels millors exemples del període de maduresa de l’artista i mostra les característiques pictòriques principals del seu particular estil. Michelangelo Merisi da Caravaggio és el pintor italià més singular del segle XVII. Després d’assimilar alguns dels valors pictòrics de la tradició veneciana, com el color i la manera de treballar la llum, l’any 1592 es va traslladar a Roma, on va rebre encàrrecs importants gràcies al mecenatge del cardenal Francesco del Monte.
Models i Influències
Caravaggio és una de les personalitats artístiques més singulars de l’art europeu. No obstant això, pel que fa al modelatge escultòric dels cossos, s’adverteix la influència de Miquel Àngel, i pel que fa a la complexitat compositiva de les obres, la influència del Manierisme.