Moviment Obrer: Context Històric i Primers Conflictes Laborals
El Moviment Obrer
Context Històric
La llibertat de producció va impulsar la creació de noves manufactures, fet que va provocar la desaparició dels antics artesans i la reglamentació gremial. Els propietaris fixaven les condicions de producció i contractació.
El liberalisme polític, per altra banda, no oferia resposta a les necessitats del proletariat. Es desinteressava de les estructures socials; hi havia igualtat jurídica, però no social, i les aspiracions liberals només van arribar a les capes socials instruïdes.
El proletariat es caracteritzava per:
- Salaris baixos.
- Condicions de treball extremes: jornada laboral de 15 hores de treball intensiu.
- Disciplina dura.
- Cap protecció social.
Els pagesos emigrats i els antics artesans es van configurar com una nova classe obrera que es va consolidar a partir del 1820. Aquests treballadors eren propietaris de la seva força de treball, contractats per un salari i propietaris de la prole.
L'Era de la Fàbrica (Maquinisme)
Al 1820 es va iniciar l'era de la fàbrica (maquinisme). Això va suposar:
- Fàbriques més grans que els tallers.
- Màquines potents.
- Augment de l'atur entre els pagesos i treballadors manuals.
Aquest context històric va generar una consciència d'explotació que va provocar una gran conflictivitat social.
Els Primers Conflictes
Es va observar un creixement dels beneficis empresarials paral·lel a la degradació de les condicions de vida dels obrers:
- Augment de les jornades laborals.
- Reducció del salari real.
- Generalització del treball infantil.
- Manca de salubritat.
- Manca d'ajuts en cas de malaltia, mort o vellesa.
- Vivendes desagradables.
Els primers decennis de la industrialització van provocar el maquinisme i, conseqüentment, atur.
El Luddisme: Oposició a les Màquines
Tots aquests canvis en el món del treball van provocar una oposició violenta a les màquines. Va néixer el Luddisme com a protesta per la repressió contra una manifestació de treballadors. Es creia que les màquines anaven en contra dels interessos dels treballadors, provocant atur i disminució dels salaris.
El moviment es va estendre per Anglaterra, La Bretanya, Alcoi i Barcelona. Pren el nom del capità Ned Ludd, qui va destruir un telar mecànic el 1779. Es van produir incendis de més de 60 telers i es van signar cartes d'amenaça als propietaris de màquines signades amb el nom de Ludd.
Organització Proletària
Paral·lelament, es van crear les primeres associacions de treballadors (organització del proletariat).