Moviment obrer a Espanya (1872–1903): PSOE, UGT, sindicalisme i feminisme
El sector marxista: PSOE i UGT
La branca marxista del moviment obrer espanyol s'organitza a partir de 1872 al voltant d'un personatge fonamental: Pablo Iglesias. En un primer moment, es centra a Madrid.
Pablo Iglesias funda el PSOE l'any 1879. El partit socialista defensava:
- No permetre contactes amb el govern.
- No permetre aliances amb cap partit burguès.
- Establir una organització centralista.
- Donar suport a les vagues organitzades i a la celebració de l'1 de maig.
- Presentar-se a les eleccions.
Sindicalisme reformista i catòlic
A banda del sindicalisme anarquista i socialista, es desenvolupen altres tipus de sindicalisme.
- Sindicalisme reformista: promou la millora de les condicions dels treballadors fins a finals del segle XIX.
- Sindicalisme catòlic: la seva funció és millorar la condició obrera a partir de principis cristians i sense recórrer a cap lluita de classes.
El primer feminisme
La condició de la dona millora molt poc al llarg del segle XIX. El moviment feminista que lluita per l'emancipació de la dona en els àmbits laborals, legal i polític és gairebé inexistent, tot i que cada vegada té més força en altres països com Gran Bretanya o EUA. Els cercles anarquistes centren la seva lluita en:
- Aconseguir millores laborals.
- L'emancipació moral i intel·lectual femenina.
- La participació activa de la dona en les accions del moviment obrer.
Conflictes laborals i comissió de reformes socials
La primera etapa de la Restauració, coincident amb un període econòmic pròsper, és un període de pau social i sense conflictes; el moviment obrer continua molt minoritari.
Quan, l'any 1881, Sagasta concedeix la llibertat d'associació, s'inicia un període d'activitat sindical intensa: celebració de reunions i assemblees, publicació de diaris i convocatòria de vagues.
L'any 1883, el ministre del govern liberal Segismundo Moret crea la comissió de reformes liberals amb els objectius de:
- Recollir dades per conèixer millor les condicions de vida i de treball de la classe obrera i camperola.
- Emetre informes per al govern i redactar projectes de llei per millorar aquesta situació.
L'any 1903 aquest organisme es va convertir en l'Institut de Reformes Socials, que va ser l'organisme encarregat d'orientar i preparar la política social de l'Estat espanyol.