Moviment Obrer i Ideologies: Luddisme, Sindicalisme i Marxisme (S. XIX)
L'Origen del Moviment Obrer i les Noves Ideologies (s. XVIII-XIX)
En la nova societat industrial, una sèrie de pensadors van denunciar les injustícies creades pel capitalisme i van proposar nous models d'organització social.
Les Primeres Associacions Obreres: Luddisme i Societats de Resistència
La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al **maquinisme** perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l'atur. La protesta obrera, durant el segle XIX, es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l'incendi de fàbriques (*luddisme*).
Alguns sectors de treballadors es van començar a adonar que formaven part d'una mateixa classe social, amb problemes similars i objectius propis. Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors que van néixer a Gran Bretanya al segle XVIII. El seu objectiu era actuar com a societats de resistència per ajudar econòmicament els seus membres en cas de malaltia o d'atur.
El Sindicalisme: De la Ilegalitat a la *Trade Union*
Al principi, les societats obreres van ser il·legalitzades pels governs liberals, però el 1825, a Gran Bretanya, es van derogar les lleis que les prohibien i es van fundar els primers sindicats que reunien obrers d'un mateix ram. El 1834 es va fundar la *Great Trade Union*, un sindicat que agrupava obrers de diversos oficis.
L'objectiu dels sindicats era millorar les condicions de treball dels obrers. Les primeres reivindicacions sindicals van ser:
- La defensa del dret d'associació.
- La reducció de la jornada laboral.
- Les millores salarials.
- La regulació del treball infantil.
El Marxisme i el Socialisme: La Lluita per la Societat Sense Classes
A mitjan segle XIX, **Karl Marx** va establir les bases del pensament marxista. En col·laboració amb Friedrich Engels, va denunciar l'explotació de la classe treballadora i va defensar la revolució obrera per destruir el capitalisme.
Amb la revolució, el proletariat conqueriria el poder polític i crearia un estat obrer que socialitzaria la propietat. La fi de la propietat privada portaria a la desaparició progressiva de les classes socials i de l'Estat per així poder assolir l'ideal de societat comunista, és a dir, la societat sense classes.
A partir de l'últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes. L'objectiu dels quals era fer la revolució proletària, però també defensaven la participació en les eleccions i l'entrada als parlaments nacionals per impulsar una legislació més favorable als treballadors (com ara el sufragi universal, l'impost progressiu sobre la renda o la jornada laboral de 8 hores).