Moviment obrer i organitzacions obreres al segle XIX

Història8,37 KB

Primeres revoltes

Moviments espontanis, aïllats i sense organització

Situació: Misèria i fam crònica

Conflictes constants

No organització, no ideologia

Resposta = Repressió

Ciutat

Primeres manifestacions = Ludisme = màquines vistes com enemics

El problema no són les màquines i el moviment desapareix

Resposta = Repressió

Les primeres organitzacions obreres

Problema no són les màquines, sinó les condicions de treball.

Apareixen societats d'ajuda mútua:

  • Són apolítiques

S'inspiren en els gremis

Es mobilitzen contra empitjorament condicions de treball i per ajudar als associats en atur o malalts

S'organitzen i lluiten per millorar les condicions laborals i salarials. L'eina utilitzada és la vaga.

'43-'68 prohibides (excepte Bienni Progressista)

1855 = 1a vaga general: Barcelona contra les màquines = Exèrcit repressió

Obrers també organitzen cors, ateneus, escoles obreres, premsa,...

Van apropant-se al demòcrates republicans federalistes

Moviment obrer al Sexenni Democràtic. L'arribada de l' Internacionalisme

La revolució va revifar el moviment obrer

Els obrers s'allunyen dels republicans federalistes.

Es dona a conèixer l'AIT (Associació Internacional de Treballadors). Es funden els primers nuclis internacionalistes.

A Barcelona es crea Les Tres Classes del Vapor al sector tèxtil. (no vinculat a AIT)

Es crea la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT (Anarquistes + Marxistes). El moviment s'estén per tot l'Estat.

Les discussions entre l'anarquisme i el socialisme acaben amb l'expulsió dels marxistes a Espanya (a Europa expulsió anarquistes). S'imposen les tesi anarquistes: no a la lluita política, vagues i objectiu: la Revolució social.

Durant la I República el moviment es radicalitza

Amb la fi de la I República FRE il·legalitat i pas a clandestinitat.

Moviment obrer durant la Restauració

Anarquisme

i el socialisme acaben amb l’expulsiódels marxistes a Espanya (a Europa expulsióanarquistes). S'imposen les tesi anarquistes: no a la lluita política, vagues i objectiu: la Revoluciósocial.

            •Durant  la I República  el moviment es radicalitza

            •Amb la fi de la I República FRE il·legalitat i pas a clandestinitat.

-    6.4. Moviment obrer durant la Restauració.

•6.4.1. Anarquisme

oEl 1881 torna la permissivitat (govern liberal de Sagasta) i es  constituix la Federacióde Treballadors de la RegióEspanyola (FTRE).(Sols anarquistes)

o'83=  "La mano negra" (suposada organitzacióanarquista violenta, que mai s'ha aclarit si va existir)= Atribucióa anarquistes = Detencióde moltes persones = Judicis irregulars = Condemnes de mort.

o La persecucióprovoca la radicalitzaciói la divisióinterna. Sorgixen dos corrents anarquistes diferents:

▪ Anarcosindicalisme: Partidaris d’un sindicalisme de masses en el marc de la legalitat. Rebuig a la violència i pràctica sindical apolítica i pacífica. Sorgix Solidaritat Obrera i la CNT.

▪Anarcocomunisme: Partidaris de l'accióterrorista contra església, burgesia i estat. La repressióva ser implacable. Espiral acció-repressió-acció.

• atemptat  contra Martínez Campos a Barcelona

•atemptat a Madrid contra Alfons XII

•Atemptat del Liceu

▪Repressióindiscriminada del govern (destaquen els processos de Montjuïc).

-    6.4.2. El marxisme

•A la clandestinitat Nueva Federación Madrilenya.

•Líder= Pablo Iglesias

•FundacióPartido Socialista Obrero Español (PSOE)= Partit polític obrerista, marxista i revolucionari. Programa polític:

oDisminuciójornada laboral

oSufragi universal

oLlibertat de reunió, associaciói expressió

oNo al treball infantil

•1881 Legalitzats

•Òrgan difusiópropi= El Socialista

•1888 = 1r Congrés PSOE

•FundacióUnión General de Trabajadores (UGT)

oObjectiu= Millorar les condicions laborals de la classe obrera

oIndependents de qualsevol força política

oTots els sectors productius

•Principals nuclis socialistes: Madrid, Biscaia i Astúries.

•Una constant de les preocupacions obreres (de TOTES) va ser l’augment del nivell cultural i educatiu a fi de millorar-ne la condiciósocial i d’estendre la consciència de classe.

Descarregar

PDF Word HTML