El Moviment Obrer: Orígens, Ideologies i Internacionals
Introducció: La nova societat de classes
La Revolució Industrial i la implantació del liberalisme van provocar canvis profunds a nivell econòmic, polític i social. Van desaparèixer els estaments i la desigualtat jurídica.
1 Orígens i condicions laborals del proletariat (s. XIX)
El proletariat va sorgir amb la Revolució Industrial, format per antics artesans urbans i persones que emigraven del camp a la ciutat. Les condicions de treball eren pèssimes: no existien lleis per regular la feina, fet que donava als empresaris llibertat absoluta per imposar sous i horaris. Els treballadors no tenien dret a reunir-se per defensar els seus interessos a causa de les lleis antiassociatives (com les Combination Acts de 1800).
2 Primers conflictes obrers: El luddisme
La mecanització va provocar la pèrdua de llocs de feina, generant protestes obreres violentes on es destruïen màquines. Aquest moviment, anomenat luddisme (en referència a Ned Ludd), va ser important a la Gran Bretanya durant el 1810 i es va estendre per Europa. Aquestes lluites no van millorar les condicions laborals; al contrari, van patir una gran repressió, com la “Matança de Peterloo” (1819) a Manchester.
3 Primeres organitzacions obreres
El naixement dels sindicats: En veure que el luddisme no era efectiu, els obrers es van unir per defensar els seus drets. Les primeres organitzacions van ser les societats de socors mutus, que ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur mitjançant quotes que creaven caixes de resistència. Després de la derogació de les lleis antiassociatives el 1825, van sorgir els primers sindicats per oficis, les Trade Unions, com el Sindicat General de Filadors (1829) i la Great Trade Union (1834).
El cartisme, primer partit polític: La persecució dels líders sindicals va conscienciar els obrers de la necessitat de participar en política. El 1836 es va fundar la Working Men’s Association, que va publicar la Carta al Poble reclamant: sufragi universal masculí, sou per als diputats i immunitat parlamentària.
1 Els precursors: els socialistes utòpics
Sorgits entre 1820 i 1840, criticaven el capitalisme i defensaven un nou model basat en l'abolició de la propietat privada, el repartiment de la riquesa i l'igualitarisme. Destacaren:
- Robert Owen: Defensava les cooperatives i la millora de les condicions de vida dels obrers.
- Charles Fourier: Va crear els falansteris, indústries de propietat col·lectiva.
- F. Babeuf: Defensava la intervenció de l'Estat en l'economia.
2 El marxisme
Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest Comunista (1848), defensant la destrucció del capitalisme mitjançant una revolució del proletariat. Els seus eixos són:
- Anàlisi del passat: La lluita de classes com a motor de la història.
- Crítica del present: L'explotació del proletariat per la burgesia.
- Proposta pel futur: La societat comunista, assolida mitjançant la Dictadura del Proletariat.
3 Anarquisme
A diferència del marxisme, és heterogeni. Destaquen:
- Proudhon: Considerava la propietat privada un robatori.
- M. Bakunin: Defensava la destrucció de l'Estat i la creació de comunes autogestionades.
L'anarquisme es va dividir en anarcocomunisme (defensa de l'acció directa i violenta) i anarcosindicalisme (organització en sindicats com la CGT o la CNT).
1 Primera Internacional (AIT)
Fundada el 1864 i dirigida per Marx, buscava la conquesta del poder polític. Les discrepàncies entre marxistes i anarquistes van provocar la seva dissolució el 1872.
2 Segona Internacional
Sorgida el 1889, només per a partits socialistes. Va defensar la jornada de 8 hores i el sufragi universal. Va crear símbols com l'1 de maig i va acabar el 1916 per la Primera Guerra Mundial.
3 Evolució dels sindicats i partits obrers
A finals del s. XIX, els obrers es van convertir en la classe més nombrosa. Es van estendre les negociacions col·lectives i van sorgir partits com el SPD alemany o el PSOE (1879). Finalment, el socialisme es va dividir en dos corrents: el socialdemòcrata (reformista) i el comunista (revolucionari).