Moviment Obrer i Setmana Tràgica a Espanya: Anarquisme i Conflictes
Moviment Obrer a Espanya
Una classe obrera industrial, sotmesa a una gran precarietat laboral, plantejava seriosos problemes als governs conservadors.
La Política Reformista i la Llei d’Associacions
Amb l’arribada al govern dels liberals, l’obrerisme va rebre un impuls molt important amb l’aprovació de la llei d’associacions. Es va crear la comissió de reformes socials. A partir de la llei d’associacions es van legalitzar un nombre de sindicats de treballadors com la UGT. La celebració per primera vegada a Espanya del Primer de Maig va representar una fita molt important dins la història del moviment obrer.
L’Anarcosindicalisme i l’Anarcocomunisme
Els anarquistes van fundar la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) que va substituir la Federació Regional Espanyola. La repressió va dividir l'anarquisme en: seguidors de Bakunin (anarcosindicalistes) i els de Kropotkin (anarcocomunistes), que aquests eren més violents i radicals. Va haver-hi l’atemptat contra el Liceu, i també es va llençar una bomba contra la processó de Corpus. Les presons de Montjuïc es van omplir de detinguts (Processos de Montjuïc).
El Moviment Obrer Socialista
El Partit Socialista Obrer Espanyol va constituir a Barcelona el seu sindicat, la Unió General de Treballadors (UGT). A Catalunya no hi havia cap tradició de moviment obrer. Aquesta adaptació prèvia de l’anarquisme es feia incompatible amb aquesta organització tan estricta.
Moviment Anarcosindicalista
Comptava amb la competència del lerrouxisme. El congrés obrer i el segon congrés obrer català van donar origen a la Federació Regional Solidaritat Obrera. Després, al 1911, es va adoptar la Confederació Nacional del Treball (CNT). Aquesta va ser continuadora del sindicalisme.
El 1903, Espanya va emprendre una nova campanya colonial al Marroc.
La Setmana Tràgica
Inicis i Causes
El 1903, Espanya va emprendre una nova campanya colonial al Marroc. La guerra arruïnava les famílies perquè els reclutats eren joves en edat de treballar i, en aquest cas, reservistes, la majoria casats amb fills. Aquest embarcament es feia en vaixells de la Companyia Transatlàntica, la mateixa que havia transportat els soldats de Cuba a Barcelona. Per si no n'hi hagués prou, uns grups de dones de la burgesia van organitzar uns «comitès de dames».
A banda d’aquests fets concrets, la Setmana Tràgica té dues causes ideològiques importants: l’antimilitarisme i l’anticlericalisme.
Desenvolupament i Repressió
Es va fer un comitè revolucionari de vaga amb representants socialistes, anarquistes i lerrouxistes. La revolta va ser el 26 de juliol. El governador Gallardo es va negar a treure les tropes al carrer i a reprimir el moviment. Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat ja que el van acusar d'inductor de la revolta. Va fundar l’Escola Moderna.
Conseqüències Directes dels Fets
Maura va haver de fer front a les crítiques per la dura repressió, i va acabar presentant la dimissió. Maura serà substituït pel liberal Moret, que poc després cedirà el poder a Canalejas. El gran poeta Joan Maragall va voler reaccionar. Amb articles com «L'Església cremada» o «La ciutat del perdó» va voler moure les consciències burgeses. En el primer moment no va tenir cap èxit: Prat de la Riba es va comprometre a fons amb la repressió i es va negar a publicar els articles. Solidaritat Catalana va desaparèixer i la Lliga Regionalista va conèixer un important desprestigi i retrocés electoral, acusada d’haver donat suport a la repressió del govern.