Moviments Artístics del Segle XIX: Realisme a Postimpressionisme

Realisme: Sorgiment i Característiques

El realisme sorgeix com a classe treballadora (proletariat), protagonista de la realitat, amb la protesta i el desig de millora social. L'art adopta una nova finalitat político-social, amb la realitat com a base de l'art, i una decadència dels temes religiosos.

Realisme al Segle XIX

• Daumier: Ataca la política hipòcrita i burgesa. Va ser el primer a utilitzar un mitjà de comunicació de masses per influir en el comportament social a través de l'art. Obres: El vagó de tercera classe, El col·leccionista d'estampes, Motí.
• Courbet: Pinta amb grans taques, art realista, reflectint la dura realitat de la classe treballadora. El 1885 va ser el moment culminant amb Al·legoria Real, una obra gegantina.
• Millet: Pintor amb intenció social, el treballador com a protagonista i heroi. Temàtica centrada en les condicions socials. Obres: El sembrador, Les espigadores.

Prerafaelisme

A Anglaterra, el realisme es va manifestar d'una manera peculiar i contradictòria. Sorgeix la Germandat dels Prerafaelites, un grup de pintors que comparteix el rebuig a la retòrica de l'art oficial, una reacció contra l'art oficial i en contra de la societat industrial.

• Edward Jones: Gust per allò llegendari i la morbidesa decorativa.
• Millais: Contradicció prerafaelita: realisme als detalls i concepció general literària i tova.
• Holman Hunt: Escenes religioses com La Llum del Món, on la llum té un paper important.
• Ford Brown: Més proper al realisme internacional, un pont entre les preocupacions socials i la mística religiosa.

Impressionisme: Característiques Generals

1. Pinzellada solta i clara: Un dels primers "ismes" moderns.
2. Passió per pintar a l'aire lliure: Pintura directa.
3. Nous temes: Paisatges, vistes fluvials, urbanes, interiors, festes, balls, personatges marginats. Recuperació d'allò banal, reacció a la pintura burgesa oficial.
4. Nova valoració de la llum i nou colorit: El negre se suprimeix perquè no existeix a la natura. Gamma lluminosa, llum natural.
5. Nova tècnica solta i lleugera: Pinzellades curtes diluïdes amb oli, resultant en una immediatesa de l'aire lliure, animació de la massa-color.
6. Nova valoració de l'espai il·lusori: Enquadraments atrevits, figures no centrades, tallades, renunciant a la perspectiva geomètrica.
7. Art amb ciència: L'art com a procés d'investigació.
8. L'espectador no té una postura passiva: Només una minoria ho entén.

Manet: Precursor de l'Impressionisme

Manet va tenir una formació tradicional. El 1861, tres dels seus quadres van ser rebutjats al Saló. Descontent, va obrir l'exposició "El Saló dels Rebutjats". Culmina el realisme i l'impressionisme.

Impressionisme a París (1860-1870)

• Monet: Defineix l'impressionisme. Comença amb el realisme i evoluciona cap a l'impressionisme.
• Degas: Retratista i pintor d'història, pintor clàssic de la vida moderna.
• Pissarro: Més proper a Manet, amb presència de l'home i l'animal al camp.
• Sisley: Representa l'aigua, el cel, la boira, la neu. Obra viva i fresca, dissol la forma.
• Renoir: Primer període realista, amb relacions amb Monet. S'acosta a l'impressionisme, a l'aire lliure, amb colors clars, vius i lluminosos. L'objectiu era transmetre l'alegria parisenca a través de la representació de la vida moderna.

Neoimpressionisme i Postimpressionisme

Neoimpressionisme: Unió de l'art i la ciència. La pintura busca sistematitzar allò que l'impressionisme nega: un art construït, obrint la via a corrents abstractes i científiques del segle XX.

Postimpressionisme

• Cézanne: Pinta bodegons, reduint-los al cilindre, el con i l'esfera. Paisatges de Saint-Victoire, simplificant i sintetitzant la realitat, dissolent el volum. Pintura cubista.
• Van Gogh: Colors purs per expressar les passions humanes. Descobreix que el color té una càrrega emotiva. Concep el món com un malson, amb una visió del món suïcida. Obres: El blat groc, La cadira.
• Gauguin: Síntesi de l'art modern. Visió després del sermó és una obra clau, amb colors plans, caràcter màgic entre el somni i la realitat. El quadre com a creació, més que com a representació.

Toulouse-Lautrec

Toulouse-Lautrec no tenia interès pel paisatge ni per l'aire lliure. El seu art és essencialment dibuix, ple d'expressió.

Escultura del Segle XIX: Rodin

Rodin: Gran valor expressiu, cerca de noves formes d'expressió, dissolució de les formes. Treballa amb bronze i marbre. Escultures realistes i humanitzades, amb tractament del moviment i l'acció muscular. Obres: El petó, Les portes de l'Infern, El pensador.