Moviments artístics del segle XX i la seva influència cultural
Futurismo: Surgit a Itàlia a principis del segle XX, el futurismo celebrava la modernitat, la velocitat i la tecnologia, i rebutjava el passat. Les seves obres sovint representaven la dinàmica de la vida urbana, la velocitat de la màquina i la glorificació de la guerra.
Cubismo: Iniciat per artistes com Pablo Picasso i Georges Braque a principis del segle XX, el cubismo rebutjava la representació tradicional de la realitat i buscava representar objectes des de múltiples punts de vista simultanis, utilitzant formes geomètriques i fragmentació visual.
Surrealismo: Sorgit a la dècada de 1920 a França, el surrealismo explorava el món dels somnis, l'inconscient i l'irracional. Les seves obres es caracteritzaven per imatges fantàstiques, oníriques i pertorbadores, que desafiaven la lògica convencional.
Normativització: Durant el segle XV, la cultura valenciana va experimentar un període d'esplendor amb l'expansió de la Corona d'Aragó pel Mediterrani. No obstant això, la pèrdua de poder polític i econòmic cap a Castella va desencadenar una crisi que va afectar la producció literària en valencià. Els Decrets de Nova Planta (segle XVIII) van prohibir el seu ús en àmbits públics i culturals. La Renaixença (segle XIX) va intentar revitalitzar l'ús literari del valencià, però després de tres segles sense cultiu acadèmic, la llengua mancava d'un model vàlid. Pompeu Fabra va crear normatives que van unificar la llengua escrita i parlada, adaptant-se al valencià en les Normes de Castelló en 1932.
Normalització: Després de l'aprovació de les Normes de Castelló, es va promoure la seva difusió malgrat les restriccions del franquisme. En els anys seixanta, amb una menor censura, van sorgir iniciatives per promoure el valencià. Amb l'arribada de la democràcia, es va establir com a llengua oficial i es van promulgar lleis per a l'ensenyament i ús en l'administració i mitjans de comunicació. Encara que la seva presència continua sent limitada en alguns àmbits, s'ha avançat en la normalització lingüística, vital per a la seva preservació.
El Modernisme va ser un moviment cultural a Europa a la fi del segle XIX i principis del XX. A Catalunya, va buscar modernitzar la cultura després de la Renaixença, inspirat en el simbolisme i el vitalisme. Autors com Santiago Rusiñol i Joan Maragall van destacar en l'exploració de la imaginació i l'expressió emocional en la literatura catalana.
El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va coincidir amb el Modernisme i va compartir el seu objectiu de modernitzar la cultura per transformar la societat. Eugeni d'Ors va ser el seu principal ideòleg, inspirant-se en els principis del món clàssic com la raó i la serenitat. Els artistes noucentistes van col·laborar estretament amb la burgesia en la promoció d'aquest projecte cultural.
