Els moviments migratoris a Espanya: Història i evolució

Els moviments migratoris a Espanya

Moviments migratoris a Espanya: fins a mitjans del segle XX es produïren les migracions transoceàniques històriques (fonamentalment cap a l’Argentina i Veneçuela) i, des de finals de la dècada dels 50, l’èxode rural del camp a la ciutat; és a dir, les migracions interiors cap a la perifèria més industrialitzada i cap a Madrid, així com les exteriors cap als països europeus desenvolupats (França, Alemanya i Suïssa, fonamentalment).

Entre les causes, en destaquen les demogràfiques i econòmiques. Les conseqüències per al país d’origen provoquen despoblament i envelliment de la població, mentre que per al de destinació provoquen una disminució de salaris, degradació d’habitatges, diversitat cultural i desenvolupament econòmic.

Els moviments migratoris interns

Els moviments migratoris interns són aquells que es produeixen en un mateix estat. Es donen sobretot quan es dispara la població urbana i es van produir primer als països que s’industrialitzaven. Aquests moviments poden produir un gran èxode rural, disminuint l’activitat agrícola.

Els moviments migratoris externs

Els moviments migratoris externs són aquells on la població està fora de les fronteres. Espanya ha sigut un país d’emigrants fins als anys 80, però a partir dels 90 va començar a rebre immigració. Actualment, les raons del trasllat a l’estranger són per treballs qualificats. Tot això comporta conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials.

Classificació dels immigrants

Els immigrants es classifiquen en tres tipus:

• Ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el país, passen a ser espanyols de ple dret.
• Immigrants legals: obtenen el permís de residència i mantenen la seva nacionalitat d’origen.
• Estrangers il·legals: no tenen papers de residència i no poden estar a Espanya.

Llocs de provinença i destins

Fins al 1996, van ser països de la Unió Europea i de l’est del continent. A partir del 1996, han predominat immigrants procedents d’Àfrica (Marroc), Iberoamèrica (Equador, Colòmbia) i Àsia (Xina, Pakistan). El seu destí principal és Catalunya, Madrid, Andalusia, València, Balears i Canàries.

Indicadors demogràfics principals

Taxa de natalitat: es calcula multiplicant per mil el nombre de persones nascudes vives al llarg d’un any i dividint el resultat pel nombre total d’habitants. S’expressa en tant per mil (‰).

Taxa de mortalitat: es calcula multiplicant per mil el nombre de persones mortes al llarg d’un year i dividint el resultat pel nombre total d’habitants. També s’expressa en tant per mil (‰).