Moviments Socials i Colonialisme al Segle XIX

Història25 d’abr. 20265,09 KB

El Cartisme al Regne Unit

El Cartisme va ser un moviment polític i social al Regne Unit que defensava les següents reivindicacions:

El Socialisme Utòpic, vinculat també a l'aparició de les Trade Unions, es basava en aquests principis:

Les persones són bones per naturalesa; és la societat qui les corromp.
Amb la igualtat d'oportunitats, desapareixerà la diferència entre rics i pobres.
Eliminació de la propietat privada per convertir-la en comuna mitjançant el convenciment evident.

Charles Fourier: Proposava l'organització en falansteris.
Claude-Henri de Saint-Simon: Defensava l'eliminació de la noblesa i el clergat, l'organització dels treballadors i la planificació econòmica a càrrec de l'Estat.

L'Anarquisme proposava una transformació radical de la societat:

Destruir la societat injusta i suprimir l'Estat.
Mètodes d'acció: abstenció en les votacions, vagues, revoltes industrials i, en alguns casos, terrorisme.
Rebuig a Déu i a la religió.
Un cop suprimit l'Estat, organització en comunes (comunitats autogestionades mitjançant sufragi universal).

Mikhail Bakunin: Defensava que "sóc lliure si els altres ho són" i que la terra ha de ser per a qui la treballa.
El príncep Kropotkin: Analitzà la societat industrial, la crítica a Déu i a l'Estat.

Basat en el Manifest Comunista, el Socialisme Científic estableix:

La lluita de classes com a motor de la història.
La necessitat que els obrers creïn un partit polític per acabar amb el poder de la burgesia.
El proletariat ha de conquerir l'Estat per posar fi al capitalisme.
Fase de transició: dictadura del proletariat per garantir la igualtat d'idees.
Desaparició final de l'Estat un cop assolida la societat igualitària.

Gran difusió de les idees socialistes.
Creació de partits com el PSOE, el Partit Obrer Francès i el Partit Socialdemòcrata Alemany.
Unitat obrera: Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d'unir esforços.
L'Associació Internacional de Treballadors (AIT): Unió de marxistes, anarquistes i sindicalistes que va fracassar per diferències ideològiques.
1889 - Segona Internacional: Objectiu de coordinar programes i actuacions dels partits socialistes mundials.

El Colonialisme s'entén com l'expansió territorial acompanyada de la imposició cultural.

Econòmiques: Crisis de superproducció (necessitat de nous mercats) i demanda de matèries primeres.
Polítiques: Exigències estratègiques per controlar rutes comercials, prestigi internacional i consolidació del sentiment nacional.
Demogràfiques i Socials: L'augment de la població europea i la manca de feina van provocar protestes i la consegüent immigració a les colònies.
Ideològiques: Convicció de la superioritat de l'home blanc i exhibicions com els zoològics humans.

Conferència de Berlín (1885): Repartiment del continent africà.
Incident de Fachoda (1898): Tensió entre França i el Regne Unit per la connexió ferroviària de les seves colònies.

Econòmiques: Dependència de les colònies, robatori de matèries primeres i obligació de comprar productes manufacturats a la metròpoli.
Polítiques: Domini polític i administratiu europeu i creació de noves fronteres artificials que van generar conflictes armats.
Demogràfiques i socials: Desaparició de l'organització social indígena i imposició d'una classe dirigent blanca. La població nativa va esdevenir mà d'obra explotada.
Culturals: Aculturació (pèrdua d'identitat i adopció de la cultura dominant) amb la imposició de llengües, costums i creences europees.