Moviments Socials i Culturals a Espanya

Regeneracionisme: Moviment cultural i social que cerca la modernització d’Espanya i de les seves estructures. Joaquín Costa, el pare del regeneracionisme, va ser un autor que va denunciar el sistema corrupte que permetia la manipulació dels resultats electorals (tupinada).

Moviment anarquista: L’any 1881 es va reconstruir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, dissolta l’any 1888 degut als enfrontaments interns i als assassinats atribuïts a la suposada Mano Negra (1883) que van encadenar una repressió policíaca. Els anarquistes (1888) defensaven la violència i l’individualisme radical actuant mitjançant la “propaganda dels fets”, una acció directa contra els interessos de les classes dominants. El moviment anarquista destaca sobretot a Catalunya i Andalusia. 1893/Paulí Pallàs: Llença dues bombes a la comitiva encapçalada per Martínez Campos, que va resultar ferit a la Gran Via de Barcelona. Pallàs va ser detingut i condemnat a mort. Dos mesos més tard, es tiren dues bombes al pati de butaques del teatre del Liceu i el 1896 una altra bomba és llançada contra la Processó del Corpus. Degut a aquests incidents, es suspenen les garanties constitucionals i s’intensifica la repressió.

Procés de Montjuïc: Procés que es va obrir degut a l’atemptat durant la processó del Corpus a Barcelona. La repressió va ser molt dura i inicialment es van dictar 8 penes de mort i 67 de pressó. La repercussió del Procés de Montjuïc va fer que un anarquista italià, Michelle Angiolillo, es desplacés a Espanya, assassinant l’agost de 1897 al president del govern espanyol, Cánovas del Castillo. L’anarquisme es va dividir en 2 grans corrents:

• Anarcacol·lectivista (o bakunista): que s’inclinava per l’acció sindical.
• Anarcocomunista: que optava per l’acció violenta contra els representants de la societat capitalista.

Moviment obrer: Conjunt de manifestacions dels obrers industrials en defensa dels seus interessos com a treballadors (lluitar contra reglaments severs, jornades laborals d’entre 12 a 14 hores, ritmes de producció intensos i salaris baixos). El moviment obrer va estar sotmès a vigilància de les autoritats i condemnat a la clandestinitat.

Primeres manifestacions:

• Luddisme: Reaccions contra l’explotació, els obrers van atacar les màquines, fent-les responsables de l’atur i les misèries.
• Bullanges: Revoltes, de les quals no se sap l’origen (polític o contra les màquines) que es donen sobretot a Catalunya, país on hi ha més indústria.
• Associació de Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera: Fundada a Barcelona l’any 1840 amb l’objectiu de garantir la previsió social i l’ajuda entre els treballadors del sector tèxtil. El moviment obrer va poder actuar, sobretot, en els períodes de governs progressistes.

Conflicte de les selfactines i la 1a Vaga General: Els treballadors denuncien obertament l’explotació, com a conseqüència, augmenta la confrontació entre treballadors i empresaris. Es feien responsables a les màquines de les reduccions dràstiques dels llocs de treball. Del 2 al 11 de juliol de 1855 es convoca la Primera Vaga General a Espanya per reivindicar el dret d’associació i la limitació de la jornada laboral.

Influència de l’AIT (Associació Internacional dels Treballadors): Giuseppe Fanelli va ser un italià que va estendre entre els treballadors espanyols les resolucions oficials de l’AIT i l’ideari anarquista de Bakunin. Fanelli va fundar un nucli provisional de l’AIT a Madrid, i posteriorment, un altre a Barcelona, que va impulsar la celebració del Primer Congrés Obrer el juny de 1870. En el Congrés Obrer s’impulsen l’apoliticisme sindical i el recurs de vaga per transformar la societat. Les associacions espanyoles es van adherir formant la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

MINIFUNDI: Petita extensió de terreny on hi ha un empresari que treballa amb la seva família. LATIFUNDI: Gran extensió de terra on hi ha un propietari (latifundista) que té treballadors.

Crisi fil·loxera i conflicte rabassaire: A França, la plaga fil·loxera (1880) afecta la vinya francesa, beneficiant, en un primer moment, la producció catalana. A 1890 la plaga entra a Catalunya, destruint la major part dels ceps catalans i d’arreu d’Espanya. El paràsit afecta els contractes de rabassaire, que es signaven entre un camperol i un propietari que arrendava una part de la seva terra perquè fos explotada per un camperol amb la condició que havia de tenir ¾ parts dels ceps vius. Els camperols no volen tornar les terres perquè es declaren no culpables d’aquesta plaga, per tant, es fan uns nous tipus de contracte. La solució a aquesta crisi és portar ceps americans que són molt més resistents a la fil·loxera. Emigració a les ciutats dels rabassaires que es queden sense terres.

PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ: Excepte Catalunya i el País Basc, Espanya mostrava cert endarreriment econòmic respecte als països desenvolupats a Europa. Es deia que Catalunya era el motor d’Espanya.

Indústria tèxtil: Entre el 1832 i el 1833 s’instal·len al carrer Tallers de BCN la fàbrica tèxtil Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Així, Catalunya iniciava un procés de transformació econòmica i tecnològica, sent la primera regió industrial a Espanya. Entre 1844 i 1850 s’instal·len les dues principals indústries tèxtils cotoneres a Sants: El Vapor Vell (de Güell, Ramis i Cia) i el Vapor Nou (Societat anònima L’Espanya Industrial). A Catalunya també destaca el sector metal·lúrgic de La Maquinista i la línia de ferrocarril inaugurada al 1848 (Barcelona – Mataró) durant el regnat d’Isabel II. Dins d’aquesta indústria destaca la cotonera (filar i teixir) i la llana.

Colònies industrials: Situades vora dels rius per aprofitar l’energia hidràulica, i no el carbó. A Catalunya es creen moltes colònies industrials prop del riu Llobregat (Colònia Güell, la Colònia Gomis...). Els obrers estan a les ordres d’un caic, encara que estaven més protegits laboralment que a les ciutats. El caic té el poder econòmic de la colònia, ja que al pagar (per setmanades) sabia que tornaria a recuperar aquestes quantitats de diners en els establiments de la seva propietat a la colònia: es parla d’un feudalisme industrial. A les colònies hi havia la fàbrica, l’església, la taberna, l’escola, el dispensari mèdic, la botiga de queviures...

EL DESASTRE DEL 98: El desastre de 1898 comença al 1895 veient com Espanya era incapaç de mantenir un imperi colonial. Es perden les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, com a conseqüència de la pèrdua de la guerra hispano-nord-americana. La pèrdua colonial es ratificada al Tractat de París.

La guerra de Cuba: Els independentistes cubans aixequen armes contra els espanyols amb la proclama coneguda com “Grito de Baire”, aconseguint controlar la part est de l’illa. Martínez Campos, que volia incorporar una política conciliadora, va fracassar i es va substituir pel general Weyler, que va actuar molt durament. Weyler va provocar una intensa i interessada reacció de la premsa dels EUA, mentre que a Espanya pocs intel·lectuals i polítics van alçar la veu contra la guerra (Unamuno, Pi i Margall o Joaquín Costa). 1896: La insurrecció independentista s’estén per Filipines.

Intervenció dels Estats Units: 1897: Sagasta, com a primer ministre, destitueix el General Weyler. El president nord-americà, William McKinley, tenint ja un control econòmic de l’illa, envia un vaixell cuirassat al port de l’Havana, Maine. L’explosió del vaixell, encara de la qual no sabem les causes, va provocar una campanya americana contra Espanya, que només tenia dues opcions: entrar en guerra amb els Estats Units o cedir l’illa. Les tropes espanyoles es van haver de rendir després de les derrotes navals a Cavite (Filipines) i a Santiago de Cuba, ja que les tropes terrestres estaven desprotegides.

Conseqüències del Desastre del 98: Mortalitat alta i contagi de malalties tropicals. Període d’expansió econòmica gràcies a la repatriació de capitals, malgrat que Hisenda tenia dèficit. El sistema polític de la Restauració va sobreviure a la guerra, però els partits dinàstics comencen a tenir menys força. La pèrdua de les colònies suposa un cop moral al patriotisme espanyol (Generació del 98). Es vol acabar amb l’analfabetisme i es vol incorporar un mínim de benestar. Els militars canvien d’actitud i prenen postures més autoritàries. El regeneracionisme vol modernitzar Espanya i acabar amb la corrupció.