Museu Guggenheim Bilbao: Anàlisi d'Estil i Context Històric
Museu Guggenheim Bilbao
Autor: Frank Gehry
Cronologia: El Museu Guggenheim es va construir entre els anys 1991 i 1997
Localització: Bilbao
Context:
Cronologia: El Museu Guggenheim es va construir entre els anys 1991 i 1997
Localització: Bilbao
Context:
- 1986: Espanya, ja democràtica, s’incorpora a la UE.
- L’antiga zona siderometal·lúrgica de Bilbao, després de la crisi dels anys setanta i la competència estrangera, queda molt deteriorada.
- 1989: Caiguda del mur de Berlín. El 1991 es signa el tractat de Maastricht.
- Grans avenços tècnics i informàtics (que afecten les possibilitats del càlcul d’estructures...).
Estil i Característiques del Desconstructivisme
Estil: Desconstructivisme arquitectònic
Paral·lelament al moviment cultural postmodern, durant els anys vuitanta i noranta del segle XX també van sorgir amb gran vitalitat corrents arquitectònics com el High Tech i el Desconstructivisme. Ambdues comparteixen tres principis bàsics de l’arquitectura tardomoderna:
- El predomini d’edificis amb un cert sentit escultòric.
- Una gran força de les línies externes amb disgregacions de l’espai en petites unitats.
- L’ús massiu d’elements relacionats amb la tecnologia i la indústria (noves possibilitats del càlcul...).
Pel que fa a cadascun d’aquests corrents:
- El High Tech, que valora per damunt d'altres factors l'exhibició dels components tecnològics de l'edifici. Entre els seus seguidors destaquen els anglesos Norman Foster (el Bank de Hong Kong, Torre de Collserola de Barcelona...) i Richard Rogers, creador, juntament amb l'italià Renzo Piano, del Centre Georges Pompidou de París.
- El Desconstructivisme. L’arquitecta iraniana Zaha Hadid i l'arquitecte canadenc Frank O. Gehry, partint de les teories desconstructivistes del filòsof francès Jacques Derrida, dissenyen els seus edificis seguint la premissa segons la qual "la forma és resultat de la fantasia". Centrant-se en la fragmentació de la forma, posa en dubte molts dels principis de l’arquitectura històrica, ja que l’aspecte de l’edifici es caracteritza per unes formes turmentades, irregulars i en aparent estat de desintegració basat en uns plantejaments aparentment irracionals:
- S’abandona la vertical i l’horitzontal (desequilibris geomètrics). Formes no ortogonals.
- Els cossos geomètrics giren al voltant de petits angles.
- Les estructures es descomponen fins al caos aparent de tal manera que podem dir que la forma segueix la fantasia i no la funció. Fragmentació dels edificis en diferents parts. Desordre formal.
Les darreres tendències arquitectòniques creen obres relacionades amb les necessitats de la societat actual: oficines, magatzems, centres comercials, centres culturals, museus, estadis, palaus de congressos, hospitals, mercats, estacions ferroviàries o de metro, etc. Aquestes construccions estan majoritàriament promogudes per les Administracions públiques, i tenen com a objectiu més habitual revitalitzar zones deprimides dintre d'una ciutat.
Aquest nou marc d'acció comporta el que s'ha anomenat arquitectura d'autor, i ha dut a designar els seus integrants amb el nom "d'arquitectes estrella". Entre aquests autors, a cavall entre l'enginyeria i l'arquitectura, destaquen:
- Richard Meier i la seva arquitectura blanca.
- Els ja esmentats Frank O. Gehry i Zaha Hadid.
- L'holandès Rem Koolhaas, l'obra del qual destaca pel protagonisme de la massa en els seus projectes.
- Els suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron, amb la seva arquitectura minimalista.
- El francès Jean Nouvel (Torre Agbar...) i la seva recerca de la transparència i la il·luminació.
- L'espanyol Santiago Calatrava, qui fa molt palesa la fusió entre arquitectura i enginyeria.