Museu guggenheim de Bilbao selectivitat
Títol: Museu Guggenheim de Bilbao. Autor: Frank O. Gehry. Cronologia: 1991-1997 Estil: Deconstructivista. Tipologia: museu. Materials: Pedra calcària, vidre, Titani. Localització: Bilbao
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Després de la Segona Guerra Mundial l’escenari internacional Es divideix en dos grans blocs: el món capitalista i el comunista. És l’època De la Guerra Freda, presidida per una sensació d’amenaça nuclear permanent. També és l’època de les descolonitzacions de l’Àfrica i l’Àsia, amb el Sorgiment de nous països que tendeixen a alinear-se ideològicament en alguns Dels dos blocs. A partir dels anys 60, en el món capitalista triomfa la Societat de consum. Des dels anys 70 es designa l’actualitat amb el terme Postmodernitat, contraposat al de Modernitat. Aquesta es defineix per la seva Confiança il·limitada en la raó. Ben al contrari, a la postmodernitat domina el Relativisme. Es considera que no hi ha ni cap veritat absoluta ni cap discurs Objectiu. Els artistes abandonen el dogmatisme teòric de les primeres Avantguardes i experimenten amb un art lliure de prejudicis. Un factor Fonamental ha estat el desenvolupament tecnològic, que ha revolucionat els Transports i les comunicacions i ha facilitat la circulació, física o virtual, De persones, mercaderies, capitals i informació. Tal com ha passat amb L’economia, també ha tingut lloc la mundialització de la cultura i l’art, Gràcies sobre tot al desenvolupament dels nous mitjans de difusió, especialment La televisió digital per satèl·lit i Internet.
ANÀLISI FORMAL
Estil: rebutja la Puresa i sobrietat formal basada en volums geomètrics simples, l’ortogonalitat Estricta o la subordinació total de la forma a la funció. Aquest allunyament del Racionalisme estricte ja s’havia donat des dels anys 70 amb l’arquitectura Anomenada postmoderna. Es pretenia superar la fredor i la uniformitat del Racionalisme arquitectònic. Gehry s’inscriu dintre del corrent Deconstructivista sorgit als anys 80, que encara va més enllà en el trencament De l’estètica racionalista. El deconstructivisme posà de manifest aquest el Caràcter relatiu, fragmentari i construït de tot discurs o visió del món. L’art Es farà ressò d’aquestes teories incorporant una estètica eclèctica, que Incorpora la sorpresa, la contradicció i la desintegració de la unitat formal. Aquest moviment dóna molta importància a la fantasia formal. Aquest Posicionament desemboca en un llenguatge expressiu molt personal que considera El propi edifici una obra d’art. Mostra una clara tendència a la distorsió Curvilínia, la irregularitat formal, la fragmentació, la complexitat formal i Estructural, la impressió de inestabilitat o el desafiament de la gravetat. Té Amb comú amb els corrents moderns la supressió de la decoració afegida
Elements De suport i suportats: La Complexitat formal de l’edifici va exigir l’ús d’un sofisticat programa de Disseny per ordinador. Primer va elabora una maqueta amb caixes de cartró que Va deformant i reelaborant de forma creativa. Un cop terminada la maqueta, un Tècnic puntua i digitalitza la seva superfície convertint en virtuals les Caixes de cartró. El programa permet calcular la viabilitat de cada volum per aguantar L’edifici. Un sistema de bigues metàl·liqües servirà d’esquelet estructural per A les formes arrodonides. Cada biga és diferent, retallada segons les Indicacions del programa. Tot el bigam sosté l’edifici. Espai exterior i espai interior: L’edifici ofereix una visió Exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals Recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats cobert de làmines de Titani, creant una mena de pell metàl·lica, lleugerament ondulada i brillant.Tots Dos materials es combinen i s’uneixen a traves de murs cortina de vidre que doten De transparència al museu destacant la vidriera de la part posterior del Vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se Sustenta en una gegantina columna de pedra. L’entrada