Estat, nació i sector primari: tipus, funcions i reptes

Estat, nació i funcions

Estat: unitat política i administrativa superior que regeix un territori; tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat. Està format per un conjunt de ciutadans, unes lleis, una constitució, una policia, un exèrcit, un cos diplomàtic, uns funcionaris i trets d'identitat. Les seves funcions són:

• Establir relacions internacionals.
• Garantir la seguretat nacional.
• Regular l'economia i les relacions laborals.
• Proporcionar serveis públics.

Nació: és un conjunt de ciutadans que no té un govern independent.

Estats fràgils i estats de benestar

Estats fràgils: estructures estatals que no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques.

Estats de benestar: intervenen en l'economia i proporcionen serveis bàsics a la població.

Estats democràtics i separació de poders

Estats democràtics: el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l'estat. Normalment es distingeixen tres poders:

• Poder legislatiu: parlament (aprova les lleis).
• Poder executiu: govern (aplica les lleis).
• Poder judicial: jutges (vetllen perquè els ciutadans i les institucions compleixin les lleis).

La constitució és la màxima llei.

Altres sistemes polítics

Dictadures: tots els poders de l'estat estan en mans d'una persona o d'un grup. El govern sovint utilitza la repressió.

Monarquies: estats en els quals el cap de l'estat és un rei. La monarquia pot ser autoritària o democràtica. Les monarquies democràtiques poden ser:

• Monarquia constitucional: el monarca participa en les tasques de l'estat segons la constitució.
• Monarquia parlamentària: el monarca és el cap de l'estat però no exerceix accions de govern quotidianes.

Repúbliques: estats en els quals el cap de l'estat és un president. Poden ser:

• República parlamentària: el cap de l'estat és triat pel parlament.
• República presidencialista: el cap de l'estat coincideix amb el cap del govern i és triat directament pels ciutadans.

Religió i estat

Estats laics: separació total entre la religió i l'estat.

Estats confessionals: hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis.

Estats teocràtics: professen una religió oficial i els llibres sagrats esdevenen lleis.

Organització territorial

Estat centralitzat: l'administració central governa tot el territori.

Estat descentralitzat: es divideix en autonomies; hi ha eleccions estatals, regionals i locals i cada regió té competències segons la constitució.

Àmbits geopolítics i organitzacions internacionals

Els estats es relacionen amb altres països. Normalment aquestes relacions són pacífiques. Les organitzacions internacionals són associacions creades voluntàriament per tractar qüestions d'interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes.

OTAN: organització militar amb un sistema de defensa comuna.

Factor extern: els estats han hagut de transferir algunes decisions a institucions supranacionals.

Factor intern: reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna.

Globalització

La globalització implica que els fluxos de mercaderies i capitals no es veuen limitats per les fronteres. Requereix més cooperació en iniciatives i organitzacions transnacionals.

Nacions Unides i agències

ONU: es va fundar el 1945 per resoldre conflictes de manera pacífica. Objectius principals: defensar els drets humans, mantenir la pau i fomentar la cooperació internacional. Quan hi ha un conflicte greu entre estats hi intervé l'ONU. El dret d'ingerència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir la població civil. Les forces de pau de l'ONU, conegudes com a cascs blaus (pel color del casc), estan integrades per militars dels exèrcits dels estats membres.

• UNICEF: promou la protecció dels drets dels infants.
• UNESCO: contribueix a la pau i a la seguretat mitjançant la cooperació educativa i cultural.
• FAO: promou programes per millorar la nutrició.
• OMS: promou accions per aconseguir el màxim nivell de salut.
• ACNUR: ofereix protecció internacional als refugiats.
• OIT: s'encarrega de millorar les condicions de treball.

Unió Europea: història i fites

Després de la Segona Guerra Mundial es va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus. Té dos objectius: consolidar la pau i competir units.

• 1951: es va fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).
• 1957: van signar el Tractat de Roma, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).
• 1986: Espanya i Portugal entren a la CEE.
• 1993: es van signar els Tractats de Maastricht; la CEE passa a dir-se Unió Europea (UE) i s'acorda la creació d'una moneda única.
• 2002: l'euro entra en circulació.
• 2009: es firma el Tractat de Lisboa i es reconeixen els drets humans com a eix fonamental.
• 2010: es pacten una sèrie d'objectius a assolir de cara al 2020.

Sector primari: definició i activitat

Activitats del sector primari: inclouen les activitats que proporcionen recursos bàsics obtinguts directament de la natura: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.

Situació actual del sector primari

La població mundial dedicada al sector primari és d'aproximadament el 40% de la població activa, percentatge que disminueix progressivament.

Situació segons tipus de països:

• Països desenvolupats: molta producció, però el sector sol representar aproximadament el 4% del PIB.
• Països en desenvolupament: baixa productivitat i el sector representa al voltant del 10% del PIB; en alguns casos arriba al 80%.

PIB (producte interior brut): és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any.

Agricultura de mercat i tècniques

Agricultura de mercat: orientada a la venda. Per obtenir un benefici més gran presenta característiques com l'especialització de la producció, la mecanització de les feines del camp, l'ús de tècniques de conreu avançades i sistemes d'emmagatzematge, transport i comercialització a gran escala. Requereix grans inversions per l'ús de tècniques modernes.

Tècniques de conreu avançades:

• Cultius hidropònics: permeten conrear sobre un substrat artificial.
• Reg riego per degoteig: porta l'aigua fins a la planta mitjançant conductes tancats.
• Arenament: consisteix a posar diverses capes de sorra perquè les plantes absorbeixin millor els adobs.

Agricultura tradicional i de plantació

Agricultura tradicional: organitzada en petites explotacions familiars. La producció es destina a l'autoconsum o al comerç interior de petita escala. Tipus:

• Agricultura de subsistència: obtenció d'aliments per a la família pagesa; es practica la policultura i té una productivitat baixa.
• Agricultura d'artiga: tècnica més arcaica que consisteix a cremar la zona que es vol conrear.
• Agricultura irrigada monsònica: aprofiten la inundació periòdica dels camps per al cultiu de l'arròs (pràctica habitual a la Xina).

Agricultura de plantació: grans extensions de terra dedicades al monocultiu de gran escala. Requereix inversions importants i el producte està destinat al mercat internacional.

Paisatges agrícoles

El paisatge agrícola resulta de la pràctica de les activitats del sector primari. Els principals factors que l'influeixen són el relleu, el sòl i el clima.

El relleu: condiciona els tipus de paisatge agrari perquè influeix en les activitats agràries practicades segons l'altitud i el pendent.

Tipus de sòl: les plantes absorbeixen del sòl les substàncies necessàries per viure; cada planta necessita un terreny amb característiques determinades.

• Sòl argilós: ric en nutrients però s'embassa fàcilment.
• Sòl sorrenc: no té molta aigua ni nutrients.
• Humus: conté matèria orgànica en descomposició.

El clima: cada planta necessita condicions determinades de temperatura, insolació i humitat per créixer.

Hi ha quatre factors que limiten l'activitat agrícola:

• Fred extrem: les plantes no poden créixer per sota de zero graus.
• Calor excessiva: temperatures molt altes no favorables per a l'agricultura.
• Humitat elevada: favoreix l'aparició de plagues i males herbes.
• Aridesa: manca d'aigua distribuïda al llarg del cicle vegetatiu.

Parcel·les i explotacions

La parcel·la és l'espai físic on es desenvolupa l'activitat agrària. Segons la grandària, les explotacions poden ser grans (latifundi), mitjanes o petites (minifundi). Exemples: latifundi com a Andalusia; minifundi com a Galícia.

Les parcel·les poden ser petites (menys d'una hectàrea), mitjanes (entre una i deu hectàrees) i grans (més de deu hectàrees). També poden ser camps oberts (parcel·les independents sense separacions) o camps closos (parcel·les envoltades de tanques, murs...) que es comuniquen per una xarxa de camins.

Sistemes de conreu i varietat

Sistemes de conreu: la forma d'obtenir la producció es reflecteix en el paisatge.

• Agricultura intensiva: s'intenta treure el màxim profit de la terra; sovint requereix recursos importants i pot tenir alt rendiment per unitat.
• Agricultura extensiva: practicat en grans parcel·les que s'exploten de manera menys intensiva; sovint es deixa una part en guaret (sense sembrar).

Segons la manera d'obtenir aigua:

• Conreus de regadiu: l'aigua s'obté de sistemes artificials com canals o inundacions.
• Conreus de secà: l'aigua prové de la pluja.

Varietat de conreus: monocultura (un sol producte, comuna en grans explotacions) o policultura (diversos productes en una mateixa explotació).

Grans espais agrícoles i factors

Als climes temperats es troben les zones més importants de producció de cereals i de ramaderia extensiva. Les zones fredes dificulten la implantació i les zones càlides poden patir problemes com la desertificació.

Factors demogràfics, econòmics i tecnològics: grans concentracions de població, disponibilitat de capital i accés a recursos tecnològics.

Factors mediambientals: tenen una incidència creixent en la configuració dels espais agrícoles: la distribució dels sòls, la contaminació ambiental, els recursos hídrics i el canvi climàtic.

Ramaderia

La ramaderia consisteix a criar animals per aprofitar-ne els productes (carn, llet, ous...), la força de treball o per la reproducció. La ramaderia és una activitat en creixement. El 30% de la superfície terrestre està ocupada per pastures i el 33% es dedica a produir farratge per alimentar el bestiar.

Tipus d'explotacions segons espècie:

• Boví: vaques.
• Oví: ovelles.
• Porcí: porcs.
• Aviari: aus.
• Caprí: cabres.
• Eqüí: cavalls.
• Cunicultura: cria de conills.
• Apicultura: cria d'abelles.

Tipus de ramaderia segons mobilitat i intensitat:

• Ramaderia sedentària: el bestiar no es desplaça per buscar aliments perquè disposa de pastures o s'alimenta amb pinsos.
• Ramaderia nòmada: el bestiar es desplaça permanentment per buscar aliments.
• Ramaderia transhumant: el desplaçament del bestiar és estacional: a l'hivern cap a les valls i a l'estiu cap a les muntanyes.
• Ramaderia extensiva: grans explotacions on el bestiar vaga pel camp i s'alimenta de pastures naturals.
• Ramaderia intensiva: explotacions petites on el bestiar està estabulat; es controla l'alimentació, la salut i l'engreix.

Pesca

La pesca és la captura de peixos i altres espècies aquàtiques a mars, rius o llacs. Segons el lloc i la durada, es distingeixen tres tipus:

• Pesca d'autoconsum: pràctica a la vora de la costa, en petites embarcacions amb mètodes artesanals.
• Pesca litoral o costanera: es duu a terme prop de la costa, en jornades que no superen un dia.
• Pesca d'altura: es fa a alta mar amb vaixells factoría; les captures es destinen al mercat i les sortides poden durar setmanes o mesos.

En els llocs on la pesca és més abundant, els caladors concentren captures en zones de les plataformes continentals riques en plàncton. Les captures en aquestes zones s'estableixen mitjançant acords pesquers.

Aqüicultura: cria controlada de peixos en captivitat en piscifactories, en aigües dolces o en espais acotats al mar.

Explotació forestal i reforestació

L'explotació forestal és l'aprofitament dels boscos amb finalitat econòmica. D'aquesta pràctica s'obtenen suro, resines, cautxú i matèries primeres per a la indústria farmacèutica. El principal recurs forestal és la fusta. La gran demanda ha provocat sobreexplotació.

Reforestació: és una operació de silvicultura que consisteix en la replantació d'arbres per recuperar masses forestals.

Reptes mediambientals de l'agricultura i la ramaderia

L'agricultura i la ramaderia han modificat el medi natural i afronten nombrosos reptes mediambientals:

• Sòls: són un recurs fràgil i sovint no renovable a curt termini.
• Aigua: regadius incontrolats poden consumir gran part de l'aigua potable disponible.
• Biodiversitat: amenaçada per l'expansió urbana i la transformació d'hàbitats rurals i semirurals.
• Canvi climàtic: afecta la disponibilitat d'aigua i les condicions de cultiu.
• Contaminació ambiental: impacta els sòls, l'aigua i els ecosistemes.