El Nacionalisme al Segle XIX: Independències i Unificacions a Europa

Història2,46 KB

El Nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia que defensa el dret de les nacions a la seva sobirania i a crear el seu estat propi. També sosté la necessitat de fer coincidir Estat i nació.

El nacionalisme es va expandir per l’Europa del segle XIX i va presentar dues tendències: unes de caràcter disgregador en els imperis plurinacionals (Otomà i Austrohongarès) i altres unificadores en les nacions fragmentades (Itàlia i Alemanya).

Casos d'Estudi del Nacionalisme

La Independència de Grècia

Grècia formava part de l’Imperi Otomà des de feia segles. La majoria de la població grega se sentia marginada i dominada per un poble amb una religió i una cultura diferent. L’any 1821, els grecs es van alçar contra els turcs en una guerra que va comptar amb la solidaritat del liberalisme europeu. La intervenció de França i Anglaterra al seu favor va facilitar la derrota dels turcs i el reconeixement de la seva independència (mapa, pàg. 42).

La Independència de Bèlgica

El Congrés de Viena va crear el Regne dels Països Baixos, un estat-tapó que unia Bèlgica i Holanda. La revolució liberal de 1830 va permetre a Bèlgica restablir la monarquia liberal i independitzar-se d’Holanda (mapa, pàg. 42).

Unificació Italiana

A principis del segle XIX la península italiana estava dividida en diversos estats, alguns sota domini austríac: Llombardia i Vèneto. La llengua compartida i el passat històric havien generat un fort sentiment d'unitat en la població.

El procés unificador va estar liderat pel regne de Piemont, el seu rei Víctor Manuel II i el seu primer ministre Cavour.

Víctor Manuel II de Savoia va ser reconegut rei d’Itàlia i Roma es va convertir en la capital.

Unificació Alemanya

La nació alemanya estava dividida en 36 estats. Prússia, un dels més grans, va proposar una unió econòmica prèvia (1834).

Guillem I, rei de Prússia, i el canceller Bismarck van liderar el procés unificador mitjançant una política agressiva contra els països veïns que s'oposaven (Dinamarca, Àustria i França). La victòria alemanya va permetre l’unificació dels estats alemanys i la creació del II Imperi (Reich) alemany. El nou país es va convertir en una potència econòmica i militar fins la I Guerra Mundial.

Descarregar

PDF Word HTML