Nacionalisme, Liberalisme i Moviments Socials al Segle XIX
El Concepte de Nació al Segle XIX
El terme nació, a partir de les revolucions liberals, va designar comunitats humanes amb trets culturals compartits i que eren sobiranes o aspiraven a ser-ho constituint un estat nació. Compartien trets culturals com la llengua, un passat històric compartit, una religió o costums.
Els principis de l'economia liberal, com mercats interiors lliures de privilegis i barreres al comerç, van contribuir al creixement econòmic i la industrialització.
L'Amèrica Hispana al Segle XIX
Els cabildos o ajuntaments americans van proclamar juntes locals per suplir la manca de govern.
Desenvolupament urbà: Caracas, Ciutat de Mèxic, Quito, Bogotà i Buenos Aires.
El terme hispanoamericà fa referència a països del territori americà que van ser colonitzats per espanyols.
Conseqüències de la Independència
- Socials: els criolls van aconseguir el poder polític i van consolidar l'econòmic. L'esclavitud va ser majoritàriament abolida, encara que la discriminació va continuar.
- Polítiques: els nous països van adoptar la república com a forma d'estat, però els militars es van imposar, donant lloc al cabdillisme, que consistia en lideratges autoritaris i freqüents cops d'estat. Els cabdills, sovint amb ascendència militar, sorgien en moments d'inestabilitat i crisi, exercint un control personalista.
- Econòmiques: les colònies americanes proporcionaven una font crucial de metalls preciosos, or i plata. Amb la independència es va trencar aquesta connexió.
La Unificació d'Alemanya
En el Congrés de Viena, el territori alemany estava dividit en 39 estats, denominats Confederació Germànica. Els que destacaven eren Prússia i l'Imperi Austríac.
La Confederació comptava amb una assemblea, la Dieta, presidida per l'emperador austríac, que s'oposava al liberalisme per tal de mantenir l'ordre i l'estabilitat a la regió.
Prússia va prendre la iniciativa i va crear la Zollverein o Unió Duanera, de la qual va excloure els austríacs. Aquesta aliança comercial, que incloïa una única xarxa de ferrocarrils, va impulsar el desenvolupament econòmic i va animar la burgesia a lluitar per la unificació.
La revolució de 1848, amb reivindicacions democràtiques i socials, va produir temor a la burgesia, que buscava canvis en l'estructura política i social.
Bismarck, canceller de Prússia, va percebre la Revolució com una amenaça i va prendre la iniciativa de dirigir la unificació d'Alemanya de manera autoritària.
A la Guerra francoprussiana, les tropes prussianes van derrotar els francesos a la batalla de Sedan.
Moviments Socials del Segle XIX
Primers sindicats: Trade Unions britàniques.
Cartisme: moviment que reivindicava drets polítics a través de la Carta del Poble.
Socialisme utòpic: Robert Owen i la seva comunitat New Harmony.
Manifest Comunista: llibre escrit per Karl Marx i Friedrich Engels que propugnava el triomf de la classe obrera i la creació d'una societat comunista sense estat, sense classes socials i sense propietat privada.
El Capital: estudi crític del capitalisme, l'explotació i la plusvàlua.
L'anarquisme: Bakunin defensava una societat sense autoritat de cap tipus, i Kropotkin defensava que la cooperació era clau per al desenvolupament.